9/1/2008
Ramon Torramadé

Lladres de bicicletes

Un matí ben assolellat del 8 de desembre. Aprofites per anar a fer un tomb amb la bicicleta per les Deveses i a la tornada aprofito per visitar una magnífica exposició sobre papallones a la sala d’exposicions de la Coma Cros. Hi ha artistes que són capaços de captar, amb la seva màquina, la realitat de qualsevol objecte; o sigui, que amb els seus ulls t’adones de la vellesa d’unes papallones que un mateix no captaria al natural.

Satisfet de la visita, al acostar-me a recollir la bicicleta que havia lligat a l’aparcament situat al costat de la biblioteca, m’adono de la seva desaparició. A terra hi ha deixat el cadenat que havien tallat amb unes tisores.

Passo per la Policia Municipal per denunciar el fet i em diuen que no hi poden fer res, que en una altra ocasió hi posi una cadena més gruixuda. Dic que ja m’ho suposava que la meva queixa no tindria cap utilitat però, que la meva obligació era denunciar el fet. Que sí, però que no hi poden fer res. Ben segur que no hi poden fer res perquè deu ser un fet tant quotidià que a més, si enxarpessin el lladre, què en farien?

El que sí podria fer la Policia Municipal és no demostrar als ciutadans la inutilitat de denunciar aquests furts. Que no hi poden fer res és ben segur, ara, que no costaria tant agafar-te el nom, anotar les característiques de .la bicicleta i fer veure que ja se’n preocuparien, al menys el denunciant no en sortiria amb la impressió d’estar mal atès. Que hi ha professionals de robatoris de bicicletes i amb xarxa organitzada no ho dubtaria pas per una experiència passada a Girona. De lluny veig un home que es mira la bicicleta que tinc estacada; es treu el mòbil i truca i al moment apareix una camioneta que al arribar jo marxen dissimuladament.

Ara penso que quan vaig estacar la bicicleta a la biblioteca va aparèixer un home gran i em diu: Todo está cerrado. Li dic que avui és festa i que jo vaig a veure una exposició allà al costat. Després a casa començo a imaginar-me que aquell home no feia cara d’haver entrat mai a un a biblioteca. Seria l’enllaç?

Que Salt és una ciutat tranquil•la no en tinc cap dubte. De petits i grans furts n’hi ha hagut sempre, però tampoc costaria tant quantificar-los: quantes bicicletes han desaparegut aquest any? I quants moneders han desaparegut pels mercats? Pot ser que si s’anunciés, la gent aniria amb més de compte encara que pels resultats de les denúncies, els afectats ho resolen lamentant-se’n amb veïns i coneguts.