APARCAR O NO APARCAR? AQUESTA NO ÉS LA QÜESTIÓ

Cada dia més, es poden llegir en els diaris articles d’opinió i notícies relacionades amb la dificultat d’aparcar a Girona. Des de Mou-te en Bici voldríem participar en aquest debat i tot seguit oferim la nostra opinió.

En primer lloc, creiem que el problema, el que cal solucionar, no és pas que no es pugui aparcar a Girona, sinó que no es pugui viure i gaudir de la ciutat: sortir a comprar, jugar, passejar, anar a la feina o a estudiar... és difícil fer tot això perquè hi ha tants de cotxes pertot arreu que per a qualsevol activitat que es pretengui fer a ciutat cal comptar amb el trànsit. El fet de voler aparcar davant o a prop de qualsevol lloc on vulguem realitzar una activitat (comprar-hi, treballar-hi, el que sigui) és el que precisament ens ha portat a aquesta situació, i és que és impossible pretendre que tothom pugui trobar sempre aparcament davant de qualsevol lloc que li interessi. Demanar més places d'aparcament per a cotxes és, doncs, voler agreujar el problema: quantes més places s'ofereixin, més cotxes voldran arribar al centre i en conseqüència més trànsit hi haurà, és a dir, més manca de places, etc. És un peix que es mossega la cua.

Els automobilistes tenen sort que la gran majoria de treballadors, d'estudiants, de clients de comerços, que es mouen per Girona vagin a peu, perquè si no la situació encara seria pitjor. Tanmateix, tot i que la gran majoria de ciutadans es mouen a peu, la majoria de les inversions a la via pública van destinades a permetre que la minoria que va amb cotxe continuï ocupant la major part de l'espai públic. I no tan sols això, sinó que a més l'ús del cotxe contamina, embruta i representa un perill.

Evidentment, les persones no es divideixen pas en "vianants" i "automobilistes". Tots anem a vegades a peu i tots anem a vegades en cotxe, i en bici, i en autobús, de manera que no estem pas proposant una guerra contra ningú. Som nosaltres mateixos que tendim al que sembla més fàcil i, sobretot i malauradament, ens deixem portar per la inèrcia i el fatalisme. Sembla que massa sovint pensem "sempre hi ha hagut cotxes i sempre n'hi haurà", quan en realitat nombroses ciutats de tota Europa han fet esforços i han aconseguit capgirar la situació: reduir el nombre de vehicles privats a motor i així facilitar la mobilitat de les persones.

Aquesta és la clau, creiem. L'automòbil, que va néixer per facilitar els desplaçaments de les persones, ha esdevingut una nosa i un perill que a més a més es menja dues terceres parts de la via pública. Per tant, si volem que les persones tinguin un accés fàcil a qualsevol punt de la ciutat, el que proposem són actuacions en dos sentits: una, fer que els cotxes ho tinguin més difícil per entrar i moure's per Girona, i dues, oferir alternatives perquè les persones puguin desplaçar-se fàcilment i a tot arreu amb autobús, a peu i en bicicleta.

Cal tancar carrers al trànsit de cotxes, i al mateix temps multiplicar les línies d'autobusos. Cal eliminar aparcaments per a cotxes, i al mateix temps acabar i millorar la Xarxa Bàsica de Carrils Bici. No cal construir cap macro-aparcament al centre, sinó construir-ne als afores i establir-hi línies d'autobusos que els serveixin regularment i amb eficàcia. Cal fer més passos de vianants elevats que obliguin els cotxes a anar a poc a poc, i canviar els temps dels semàfors de manera que s'estiguin més temps oberts per als vianants i menys per als cotxes. Calen mesures en aquestes dues línies.

Tal i com diu el senyor Noguer, diàriament entren a Girona 50.000 vehicles procedents d'altres localitats, principalment de Salt. Aquests vehicles entren a la ciutat perquè no tenen cap altre bona alternativa, i a més creuen que, més bé o més malament, hi trobaran aparcament. El resultat és que no tan sols es compliquen la vida sinó que la fan més difícil als altres, inclosos els que no anem en cotxe pel carrer. A Mou-te en Bici voldríem que a la Girona (i Salt!) del futur, aquests conductors sapiguessin que ho tindrien realment magre per aparcar i circular per ciutat, i que en canvi podrien deixar el cotxe ben guardat als afores, al costat d'una parada d'un autobús que el portaria ràpidament a prop de la botiga on comprar.

En molts casos no caldria ni tan sols autobús: quants milers d'aquests automòbils que entren a Girona tenen l'origen a Salt i fan només dos, tres o quatre quilòmetres fins a la destinació? No és una distància perfectament assequible amb bicicleta per a una gran majoria de persones?

Amb una ciutat lliure de cotxes, tothom podria passejar tranquil.lament sense entrebancs ni perills. No n'estarien satisfets, els botiguers?

I amb ells, tothom que viu o ve a treballar a Girona..