L'encārrec d'elaborar l'Avantprojecte de Xarxa Ciclista Bāsica Catalunya va sorgir d'una proposiciķ no de llei de finals de 2001 presentada a la Cambra Parlamentāria Catalana per l'Intergrup de la Bicicleta del Parlament de Catalunya, que estā format per tots els representants dels grups polítics presents al Parlament catalā. Un cop acceptada aquesta proposiciķ, el Departa-ment de Política Territorial i Obres Públiques va encarregar a la Coordinadora Catalana d'Usuaris/ies de la Bicicleta (CCUB), que és una federaciķ de vāries entitats catalanes que es dediquen a promoure l'ús de la bicicleta, una proposta en base cartogrāfica (1:50.000) de les diverses rutes ciclables per comunicar totes les comarques i ciutats més importants del país.

El model escollit per elaborar les rutes ha estat la Xarxa Ciclista Europea anomenada Eurovelo que travessa Europa en totes direccions i que ja té en servei el circuit del Mar del Nord. Perō també s'han tingut en compte diverses xarxes ciclistes estatals com la de Suīssa o la de Gran Bretanya. A Catalunya ens ha de passar l'Eurovelo de la Mediterrānia que ha d'anar de Cadis a Atenes resseguint la costa. Aquest haurā de ser el primer a adequar-se al nostre país vora mar per al trānsit ciclista internacional.

L'encārrec de la Coordinadora a les nostres comarques va recaure en "Mou-te en Bici" i l'AUBAE (Asoc. d'Usuaris/ies de la Bicicleta de l'Alt Empordā). El treball s'ha estructurat en vāries fases. Tot i que en un principi semblava fācil, ja que coneixíem suficientment el terreny, perō el projecte es va anar complicant en haver d'incorporar i comprovar rutes alternatives paral.leles a les proposades i canvis de format de les fitxes, descripcions més detallades, justificacions, etc. Finalment, a mitjans de l'any passat, el redactor a les nostres comarques de l'Avantprojecte de Xarxa Ciclista Bāsica de Catalunya, en Jordi Porxas, va lliurar la fase corresponent de les comarques gironines (amb Osona i exceptuant La Cerdanya).