AL.LEGACIONS

al Capítol IX. Mesures generals de circulació
Article 44. Velocitat dels vehicles
4. La velocitat màxima que han de respectar els vehicles que circulen per les vies en zona urbana és, amb caràcter general i a falta de senyalització específica,de 50 quilòmetres per hora.

Creiem que la velocitat màxima per defecte a la població hauria de ser de 30 km/h., amb la possibilitat d'augmentar o reduir aquesta velocitat a zones concretes a determinar.

Està demostrat que aquesta disminució en la velocitat màxima permesa no afecta pràcticament gens els temps de desplaçament dels vehicles, donat que poques vegades poden assolir-se aquestes puntes de velocitat en el medi urbà. Els conductors tenen l'obligació de reduir la velocitat freqüentment i es restringeixen les ocasions d'arribar als màxims de velocitat (semàfors, prioritat dels que vénen per la dreta, maniobres per aparcar d'altres conductors, passos de vianants, aparcament de cotxes en doble fila, autobusos que surten de les parades, etc).

En canvi, no permetre que els vehicles puguin arribar a 50 km/h (excepte a les vies o trams de vies que es determini) suposa una millora notable de la seguretat, redueix el consum d'energia i la contaminació, i permet recuperar el carrer per als vianants i ciclistes.

Efectivament, la diferència de velocitat entre els 30 i els 40 km/h, per exemple, suposa una diferència notable en la distància de frenada, que passa de 13'5 m a 20 m. Hi ha una connexió evident entre velocitat, per una banda, i risc i gravetat de l'accident, per l'altra.

Les vies són espais multifuncionals que tots els usuaris han de poder compartir, i moderar el trànsit és una conseqüència necessària d'adaptar el volum de cotxes a altres usuaris de les vies. Una velocitat de 30 km/h és compatible amb totes les principals activitats que han de coexistir a la nostra ciutat. A aquesta velocitat, els trajectes en cotxe amb prou feines duren més que els que es realitzen amb màxims de velocitat esporàdics. El nivell de so disminueix considerablement. Els conductors poden percebre l'entorn millor, poden reaccionar amb més rapidesa davant imprevistos, els accidents són menys seriosos i el volum de cotxes, en general, és menor. A més, la moderació del trànsit té un efecte positiu molt notable sobre la idea que els vianants i els ciclistes tenen de l'espai urbà. Podem dir sense por d'equivocar-nos que moderar la velocitat és millorar la qualitat de vida.

al Capítol IX. Mesures generals de circulació
Article 47. Cicles i bicicletes
4. Si n'hi ha, han de circular pels carrils bici, o pels vorals; si no, per la calçada.

No veiem cap motiu raonable per obligar els usuaris de la bicicleta a circular pel carril bici, a menys que es parteixi del supòsit que els ciclistes són un destorb per al trànsit perquè en algunes ocasions poden circular de manera més lenta que els vehicles a motor. Davant d'aquest raonament, Mou-te en bici vol reclamar que no es consideri les bicicletes "una nosa per al trànsit" sino "part del trànsit", amb els mateixos drets que els altres vehicles.

Creiem que es tracta de tolerància mútua, ja que si bé els cotxes han de circular a vegades més a poc a poc que no farien si no hi hagués una bicicleta al seu davant, els ciclistes s'han d'empassar els fums i la fressa que ocasionen els automobilistes, cosa que no caldria suportar si anessin en bicicleta.

Pel contrari, veiem raons que conviden a no circular pel carril bici. El fet d'obligar a circular-hi és com obligar els ciclistes a anar esquivant els nombrosos vianants que hi caminen. Sortejar vianants és perillós perquè obliga el ciclista a saltar a la vorera o envair la calçada, amb el consegüent risc de patir un accident. A més, obliga a reduir la velocitat per precaució de xocar contra vianants, de manera que fa el carril bici més lent i perillós que circular per la calçada del mateix carrer.

A més, els carrils bici solen tenir més cruïlles que les calçades dels mateixos carrers per on transcorren, la qual cosa els fa encara més lents i perillosos.

No volem pas dir amb això que no s'hagin de construir carrils bici. Un carril és útil per a una persona que va a passeig o no se sent massa segura damunt la bicicleta, perquè l'aïlla de la resta de trànsit i li permet circular a poc a poc sense haver de patir pels vehicles que priva d'avançar. Tanmateix, per a un ciclista experimentat que va a la feina, posem per cas, la millor solució és compartir la calçada amb els altres vehicles, perquè això li permet anar més de pressa que si anés pel carril bici, i al mateix temps amb més seguretat.

En conseqüència de tot això, creiem que cal suprimir el punt núm. 4 de l'article 47 del capítol IX.

al Capítol IX. Mesures generals de circulació
Article 47. Cicles i bicicletes
8. Es prohibeix la circulació en paral.lel.

En la nostra opinió, circular en paral.lel és precisament una tècnica que tenim els ciclistes per defensar-nos dels cotxes, ja que anant de dos en dos i de costat s'obliga l'automobilista a fer l'avançament pel carril contigu, és a dir, guardant la distància de seguretat que potser no respectaria si avancés un sol ciclista pel mateix carril.

En conseqüència, creiem que cal suprimir el punt núm. 8 de l'article 47 del capítol IX.

al Capítol IX. Mesures generals de circulació
Article 47. Cicles i bicicletes
11. No podran arrossegar cap tipus de remolc, semiremolc o similar.

Tampoc no entenem aquesta prohibició, i menys encara quan la demostració de la utilitat de la bicicleta com a mitjà de transport és més evident que mai perquè nombrosos fabricants estan treient al mercat tota classe de remolcs que fan de la bicicleta un mitjà útil per al repartiment de mercaderies lleugeres, per portar mainada, etc.

Salt, 25 d'abril del 2002