UNA OPORTUNITAT PERDUDA

Les dues entitats Associació de Naturalistes de Girona i Plataforma Mou-te en Bici comuniquen a l'ajuntament de Girona que retiren temporalment els seus representants del Consell Municipal de Sostenibilitat fins que no es doni resposta a aquestes exposicions i peticions i hi hagi una aposta clara per la sostenibilitat.

Aquesta petició ja es va fer pública, i es va entregar a la presidenta del Consell, el 7 de març de 2003 durant la quarta i última reunió del Consell de Sostenibilitat, a l'espera d'una resposta satisfactòria.

El text presentat és el següent:

Els sotasignants, membres del Consell de Sostenibilitat de l'Ajuntament de Girona, després d'un any i deu mesos de temps de funcionament del Consell,

EXPOSEN:

1. Tot i que el Consell de Sostenibilitat es va constituir molt tard (el va inaugurar l'ex-alcalde Nadal) vàrem començar a participar-hi amb il·lusió i esperança. El procés ens ha conduït a una situació de creixent desànim i insatisfacció per la dinàmica que ha portat aquest Consell.
2. El document dels objectius estipulats a la declaració està aprovat per l'ens municipal i no pel municipi. Ha nascut de l'Ajuntament cap el poble i no del poble cap a l'Ajuntament.
3. El document marc del Consell de Sostenibilitat ens parla en els seus objectius principals d'assolir la qualitat de vida i la qualitat ambiental, però no defineix ni què entenem sota aquests conceptes ni quins indicadors utilitzarem per fer-ne un seguiment. La presidenta del Consell va desestimar entrar en aquest debat tant bàsic.
4. La representació d'entitats i associacions dins el Consell és clarament insuficient i no representa el conjunt de la població. No s'ha acceptat la possibilitat d'ampliar el nombre d'entitats.
5. La participació ciutadana pròpia i bàsica en qualsevol procés d'Agenda 21 és totalment insuficient, en el cas de Girona, i no arriba ni als mínims definits i establerts internacionalment pel PNUD, la UE i el text de la Carta d'Aalborg.
6. Una de les primeres tasques del Consell de Sostenibilitat va ser la valoració del Pla General de la ciutat de Girona, en el qual, al seu inici contempla que queda obert a les aportacions que calguin des de qualsevol àmbit i en concret des del consell de sostenibilitat, i això no s'ha complert i s'ha obviat.
7. Des del nostre punt de vista, l'equip de govern va apostar per un Pla General clarament insostenible tot i les manifestacions contràries redactades per les entitats ecologistes. A més, no es va contemplar ni una sola de les propostes presentades pels membres del Consell. El Pla General de Girona, a part de tenir greus irregularitats d'informació pública i de conculcar el dret d'al·legació dels ciutadans (tema TAV) augmentarà considerablement la petjada ecològica de la nostra ciutat.
8. En comissió en la sessió celebrada el 27/07/2001, queda clara la postura de que en els seu punt 3, "El CMS valora com a positiu l'intercanvi d'opinions que els membres del CMS han tingut amb els redactors del Pla General, i creu que aquests contactes s'haurien de mantenir de cares al futur quan es desenvolupin els diferents Plans Especials en el marc del Pla General. El CMS creu que la seva participació en les fases prèvies de realització d'aquests plans especials pot aportar coneixements, idees i criteris que redundaran en la millora de la sostenibilitat de la ciutat." Postura que no s'ha complert.
9. Com tampoc s'ha pogut complir amb el que estableix el punt vuitè sobre el CMS com a àmbit de participació ciutadana, el qual poden emetre informes o dictàmens sobre els grans projectes que afectin a la sostenibilitat de la ciutat i que un cop consensuats seran vinculants.
10. L'actitud de la presidenta del Consell no es l'adequada per un Consell de participació sobre la Sostenibilitat. És la pròpia de l'equip de govern amb l'oposició.
11. Els mecanismes de presa de decisions no són clars. Per exemple, el procediment d'elecció de les persones externes que han avaluat els objectius ha estat poc transparent; els quatre membres que falten o faltaven per acabar de formar el CMS no s'han consensuat.

En front d'aquestes mancances i irregularitats en el procés, plantegem un conjunt de mesures bàsiques que una ciutat sostenible del segle XXI hauria de contemplar:

PROPOSEM,

1. Mecanismes adequats perquè el CMS esdevingui un grup de representants que REALMENT PUGUI vetllar pel compliment del següent text de la Carta d'Aalborg:

"I.13 El protagonisme dels ciutadans i la participació de la comunitat

Nosaltres, les ciutats, ens comprometem a seguir el mandat l'Agenda 21, document clau aprovat en la Cimera de la Terra a Rio de Janeiro, per a treballar amb tots els sectors de les nostres comunitats -ciutadania, empreses, grups d'interès- en el desenvolupament de les Agendes 21 locals. Estem d'acord en la crida del cinquè programa d'acció en matèria de medi ambient de la Unió Europea "Cap a un desenvolupament sostenible", i a compartir, per tant, la responsabilitat de l'aplicació del programa entre tots els sectors de la comunitat. En conseqüència, basarem els nostres treballs en la cooperació entre totes les parts implicades. Garantirem l'accés a la informació de tota la ciutadania i dels grups que hi estiguin interessats i vetllarem perquè puguin participar en els processos locals de presa de decisions. Cercarem les oportunitats per a I'educació i la formació en matèria de sostenibilitat, no tan sols per al públic en general, sinó també per als representants elegits i el personal de les administracions locals."

2. Reconduir el PGOU cap a camins on la petjada ecològica sigui la necessària i suficient al nostre entorn. Pensant en:

Una ciutat que redueixi emissions a partir d'una mobilitat sostenible.

Actualment la ciutat està pensada més per als cotxes que per a les persones. La mobilitat, basada en el cotxe, ha ocupat pràcticament tota la superfície de via pública. Cal replantejar com rescatar aquesta superfície per destinar-la a altres formes de mobilitat més sostenible:
1. A peu. A part de zones de vianants amb sentit comercial, calen itineraris exclusius de vianants que connectin els barris i convidin la gent a desplaçar-se a peu sense haver de patir una cursa d'obstacles com passa ara.
2. En bicicleta. La bicicleta és un mètode de transport que, lluny d'ocupar més espai de via pública, el que fa és alliberar-lo quan tots els seus usuaris deixen d'usar el vehicle de motor. L'exemple de moltes ciutats europees avala l'experiència.
3. Amb el transport col·lectiu. El transport col·lectiu ha de poder cobrir tots els desplaçaments habituals amb nous i innovadors sistemes que permetin augmentar freqüències i itineraris a baix preu. El transport col·lectiu no és un cost addicional si tenim en compte l'estalvi que genera en el conjunt de ciutadans que deixen de necessitar el cotxe. L'ús de vehicles lleugers (10-12 places) elèctrics o d'aire comprimit, així com la implantació de taxis col·lectius són opcions que a més poden generar molts llocs de treball.

Una ciutat que redueixi emissions amb l'estalvi i l'autoproducció energètica.

Gairebé la totalitat de l'energia consumida a Girona s'importa de fora i, en bona part, és una energia d'origen nuclear o fòssil. Cal un disseny urbanístic que minimitzi les necessitats energètiques i que alhora permeti l'autoproducció per reduir aquesta dependència actual:

1. Preveient que tots els nous plans generals i parcials es planifiquin amb una orientació solar adequada.
2. Regulant la implantació obligatòria d'aïllaments tèrmics, de dobles vidres aïllants, de l'obertura d'il·luminació natural i d'aprofitaments tèrmics solars per escalfar l'aigua en totes les noves vivendes i fomentant-ho en la rehabilitació de les velles.
3. Promovent la generació d'energia fotovoltaica en la màxima superfície de teulades possibles.
4. Substituint l'enllumenat poc eficient per làmpades de baix consum i lluminàries que no emetin llum per damunt l'horitzó.

Una ciutat que aprofiti els recursos hidràulics per no perjudicar als ecosistemes fluvials.

El creixent consum d'aigua està deixant en una situació crítica els hàbitats fluvials. El curs d'aigua que baixa per l'Onyar a l'estiu contrasta amb el volum d'aigua que es consumeix per exemple a la zona esportiva de Palau. Cal que la ciutat prevegi el reciclatge d'aquestes aigües:
1. Preveient una doble xarxa de clavegueram que deixi d'embrutir les aigües pluvials al barrejar-les amb el clavegueram.
2. Reutilitzant les aigües depurades de clavegueram per usos secundaris.
3. Implantant un sistema tarifari progressiu sense metres cúbics mínims que fomenti l'estalvi.

Una ciutat que reaprofiti els seus recursos materials per no haver-los d'extreure de la natura en cada ús.

L'augment de la producció de residus significa un important espoli de matèries que han de sortir de la natura, causant impactes que sovint estan molt lluny de Girona (petjada ecològica). L'allargament de la vida d'aquests materials un cop usats significa no haver-los de tornar a extreure per als propers usos i estalviar l'energia que seria necessària per a fabricar-los de nou. Cal que la ciutat faciliti aquesta nova cultura:

1. Amb l'abandonament del sistema de tractament finalista actual que incinera aquests recursos.
2. Amb la implantació de minideixalleries urbanes molt més properes al ciutadà que l'actual.
3. Amb nous i innovadors mètodes de separació que facilitin al ciutadà identificar els materials reutilitzables que ara van al contenidor de "rebuig". En aquest sentit cal replantejar la funció ecològica del contenidor groc.
4. Amb la valorització de la matèria orgànica i la sensibilització del ciutadà sobre la funció del compost com a substitut dels adobs químics en els productes que després menjarà.
5. Amb l'establiment d'un programa de reciclatge de runes que estalviï l'extracció de materials dels rius en el sector de la construcció.

3. Mecanismes de participació ciutadana adequats pel CMS:

Entenem que la participació dels ciutadans/es en el disseny i desenvolupament de l'Agenda 21 és una eina impresincidible. Creiem doncs que la dinamització de la implicació dels ciutadans en el procés ha de ser una premisa inexcusable com a mètode i també com a objectiu. Que els ciutadans i ciutadanes participin activament en la vida de la ciutat, passa, en aquest moments, per dissenyar estratègies que afavoreixin aquest procés. L'aplicació de l'Agenda 21 només tindrà sentit i resultats si la comunitat s'incorpora en el debat, el fa seu i s'involucra en les decisions i l'aplicació de les decisions a partir d'una profunda comprensió dels seus significats.

El desenvolupament sostenible de la ciutat i de la comunitat, fi últim de l'Agenda 21, hauria d'assumir que aquest és un procés educatiu que exigeix canvis qualitatius en les actituds i comportament de la població. Implica, per tant, l'aplicació de metodologies d'acció social i, com a tal, necessita d'agents amb un cert grau d'especialització per dinamitzar-lo.

Calen doncs estratègies que fomentin la participació activa dels ciutadans i ciutadanes. Aquestes estratègies s'han de buscar i desenvolupar en:
- Un procés actiu d'informar,
- Un procés de participació en la presa de decisions,
- Un procés de responsabilització i desenvolupament,

La participació voluntària, conscient i responsable dels individus en la resolució dels seus propis problemes és el primer pas per un real desenvolupament sostenible.

En resum, seguir bàsicament la Carta d'Aalborg de forma clara i contundent.

Girona, 9 de maig de 2003