| DIARI
DE GIRONA 14/05/2010
JOSE LUIS TORRES
Canvis per a no res?
En els equips directius municipals dels darrers temps sempre hi ha mancat algú que no fos «de lletres»
Si s'analitzessin amb criteris empresarials les obres de "pacificació"
circulatòria de vehicles a motor posades en marxa per l'Ajuntament
de Figueres (a veure quan s'abandona el "bonisme" ecologista i es
"pacifiquen" les bogeries dels ciclistes circulant a tota metxa
fent malabarismes per les voreres, pels passos de peatons i en sentit
contrari al trànsit), i suméssim al cost econòmic directe (encara
que s'argüeixi que les ha pagat l'Estat, com si el que reparteix
en Rodríguez no sigui el que prèviament ens ha recaptat) l'indirecte
provocat per la pèrdua econòmica en hores de treball, despeses de
combustible, impacte mediambiental i empipament veïnal, de ben segur
que, a part que la major part de la ciutadania es pronunciés en
contra, potser el mateix Ajuntament arribaria a la conclusió que
per a aquest viatge no es necessitaven tantes alforges.
No, no semblen gaudir les propostes d'obres d'aquest Ajuntament
d'un sentit de la mesura, de la proporcionalitat (si exigible en
tota empresa privada, més encara en l'administració pública i en
una conjuntura de dèficit econòmic) entre el cost i el rendiment,
ni tampoc semblen respondre a un ponderat anàlisi de les urgències
en les necessitats ciutadanes. Casos? Un munt; però a tall d'exemple,
eren més necessaris el passos elevats del carrer Sta. Llogaia (per
citar uns que em són propers) que dotar de voreres a la pomposa
rebatejada "armanguesiana" avinguda Dalí que té trams on la gent
ha de circular pels vorals amb el perill de ser envestida?
Abans, en les meves conversacions privades, jo argumentava, amb
un cert to provocatiu, però sense voler ofendre, que el que passava
era que, en els equips directius municipals dels darrers temps sempre
hi ha mancat algú que no fos «de lletres» i que, per tant, molts
aspectes tècnics «passaven per ull» davant l'enlluernament del total
del pressupost i de la corresponent notícia periodística.
Els projectes no eren valorats pels seus rendiments, ni econòmic
ni social, sinó només pel seu import. Però ara no: ara, amb el pacte
hi ha qui pot exercir les vicecompetències delegades amb una major
aproximació a les ciències i a la tècnica i, per tant, hauria d'assumir
aquest paper d'equilibrador entre el cost i el guany durant tant
temps abandonat, i analitzar els temes pendents per adequar-los
al nostre comú i popular benefici.
Per comprovar-ho poso sobre la taula la proposta llançada a bombo
i plateret per l'equip de govern anterior de cobriment de la plaça
Catalunya i la instal·lació de plaques solars per a la producció
d'energia elèctrica considerant que la inversió, deixant de banda
els discutibles factors mediambientals, seria rendible econòmicament.
Bé, jo suposo que el regidor Soler està al corrent que la producció
d'energia fotovoltaica no només és una sagnia econòmica que paguem
tots els usuaris de l'electricitat per afavorir únicament els grans
productors filials dels bancs, sinó que el govern està disposat
a retallar les subvencions a aquest segment "empresarial" (que l'any
passat es va endur sis mil milions d'euros en primes), amb la qual
cosa perilla la seva futura rendibilitat, em pregunto: es revisarà
el projecte o seguirà tenint raó Lampedusa quan deia que perquè
tot seguís igual només calia que tot canviés?
|