Segons informava el diari El Punt dissabte 22 de juny, els ciclistes i totes les altres persones que vulguin travessar el Ter a l'alçada de Bescanó podran fer-ho en una barca de llibant. Aquest sistema de transport d'una riba a l'altra del riu es va convertir en una eina de comunicació essencial en aquesta zona del Gironès a partir del segle XVIII, ja que sovint les riuades s'enduien els ponts. Ara, l'historiador local Lluís Solé, i el director del Museu de l'Aigua de Salt, Andreu Bover, preveuen la recuperació d'aquest antic transbordador al pas del Ter per Bescanó, com un aspecte lúdic i de comunicació entre les rutes del carril bici. De moment, el projecte ja té el vistiplau dels ajuntaments de Bescanó, Salt i Sant Gregori i hi està treballant el Consorci Alba Ter.

La Plataforma Mou-te en Bici celebra aquesta iniciativa, i aprofita per recordar que hi ha altres llocs al llarg del Ter on calen mitjans per comunicar les dues vores del riu, siguin barques, ponts o passeres. Per exemple, el sector que va des del Congost del Ter fins a Sobrànigues no compta amb cap mitjà per creuar el riu, tot i que n'hi havia hagut. Els veïns de Cervià que volen anar a Celrà o Bordils, per exemple, han de fer una marrada considerable que no haurien de fer si hi hagués els mitjans repetidament demanats.

Pel que fa al transbordador de Bescanó, s'emplaçaria a tocar el restaurant La Barca. El Consorci Alba Ter ha acceptat la redacció del projecte, que inclou, a més, la recuperació de les ribes del riu entre Bescanó i Sant Gregori i del pou del glaç de Bescanó. Els promotors han escollit aquest emplaçament, entre altres motius, perquè s'hi arriba per una carretera asfaltada i és a prop del carril bici.

La feble economia de l'època impedia la construcció de ponts amb fonaments que resistissin els aiguats. Això va implicar la utilització de les barques de llibant, que amb l'ajuda d'una corda permetien passar d'una banda a l'altra del riu. Al 1500 es va construir un pont al Pasteral, però el riu se'l va endur. L'any 1777, l'aiguat de Santa Llúcia va canviar el curs del riu i va deixar inutilitzat el pont de Sant Julià del Llor. Va ser llavors quan es van potenciar les barques com a la millor solució per travessar el riu. El segle XIX, els propietaris de la fàbrica Grober van decidir construir un pont més fort, amb pilastres, que semblava que seria la solució, però només va durar uns quatre anys perquè finalment l'aigua també se'l va endur. Això va comportar que es tornessin a introduir les barques. S'utilitzaven per transportar carros, animals i material de
tot tipus. El servei de les barques era continu: n'hi havia durant tot el dia per evitar que les fàbriques quedessin aturades. Els últims barquers del Ter van ser la Veva, que travessava la barca entre Sant Julià del Llor i La Cellera de Ter i va deixar el servei el 1984, i l'Evarist Anton, barquer de Bescanó que havia plegat 10 anys abans.