RAMON ESTÉBAN , El Punt, 29/05/2004

El nivell de civisme d'un país es podria mesurar a partir del tracte que es dispensa als vianants i als ciclistes. Aquí, on encara queda gent que associa el concepte progrés a asfaltar el territori perquè hi circulin com més cotxes millor, posar el peu als passos de zebra és arriscat, i no parlem de circular en bici en un carrer amb una mica de trànsit. Entre tots ens hem educat (maleducat) com a prepotents conductors de cotxe, incompatibles amb una cultura de respecte als altres usuaris dels carrers. Per acabar-ho d'adobar, els últims temps les bicis s'han afegit a les motos en la invasió de les voreres, per desgràcia de la gent que circula a peu. Els ciclistes que ho són per fer esport o per fer turisme, els que ho són per passejar i per comoditat i, darrerament, els ciclistes per necessitat reclamen una part del gran pastís de la via pública. Com en tantes altres ciutats, a Olot encara s'està molt lluny de fer una política sostenible en aquest àmbit. El ciutadà no aconsegueix esbrinar en què es distingeix un govern que es presenta com a progressista del seu precedent, etiquetat de conservador

Si bé és cert que la mentalitat no es canvia d'un dia per l'altre, i que les cultures es construeixen a còpia de consolidar actituds, no ho és menys que des de les administracions s'haurien de posar les bases per a la transformació. El terme sosteniblitat s'utilitza alegrement en tots els programes electorals però a l'hora de la veritat costa trobar en aquestes latituds pobles i ciutats que proposin alternatives sòlides com, per exemple, tancar els carrers del centre al trànsit motoritzat i reservar uns quants metres quadrats de les principals vies públiques per als qui transiten pedalant, mentre s'impulsa seriosament el transport col·lectiu. Es fan alguns intents, és cert. Al meu poble, Olot, s'està ultimant un carril que travessa el municipi i que connectarà amb la Ruta del Carrilet. És un tram curt i segons la queixa dels Amics de la Bici, estret.

El fan sobre les zones verdes del polígon industrial del Pla de Baix i enllaçarà amb el camí de les Feixes. A mitjà termini, l'allargaran cap a Bianya i la Ruta del Ferro (al Ripollès). Pot ser un passeig bonic (quan creua la gasolinera perd una mica l'encant, tot sigui dit), però em temo que a nivell de mobilitat urbana no té cap transcendència, com la retòrica dels programes electorals. Si de veritat es vol aplicar una política de progrés s'han de plantejar els carrils bici com una alternativa a les vies per a cotxes i no pas com un complement lúdic, al mateix temps que s'ha de prioritzar la comoditat i seguretat dels vianants.

Com en tantes altres ciutats, a Olot encara s'està molt lluny de fer una política sostenible en aquest àmbit, fins al punt que el ciutadà no aconsegueix esbrinar en què es distingeix un govern que es presenta com a progressista del seu precedent, etiquetat de conservador. El carril bici del Pla de Baix ni tan sols ha estat una iniciativa municipal, sinó que és obra del Consorci de les Vies Verdes.