EL PUNT1/06/2010
CARLES MONGUILOD AGUSTÍ. GIRONA

Bicicletes

Abans-d'ahir passejant per la meva ciutat vaig veure una cosa que no havia vist mai. Una bicicleta que no infringia cap norma de circulació. Ni anava per la vorera fent eslàlom amb els vianants, ni es saltava els semàfors en vermell esquivant els altres vehicles que tenien preferència, ni circulava tampoc en contra direcció a tota pastilla. Em vaig fregar els ulls amb incredulitat i ho vaig entendre tot: la bicicleta estava aparcada.

DIARI DE GIRONA 6/06/2010
JORDI VILAMITJANA

A QUI CORRESPONGUI

Ni irònicament, ni seriosament, ni des de la indignació, ni des de la curiositat, ni des de cap estat d'ànim amb què es formuli, serveix per a res queixar-se de les bicicletes que fan el que volen pels carrers i voreres de Girona. Absolutament de res. Almenys fa tres anys que la ciutadania es queixa que homes i dones muntats en bicicletes infringeixen normes de circulació i ordenances municipals impunement. Ningú no ha vist mai cap policia multar cap ciclista que circuli esquivant vianants per les voreres. Ningú. I mira que n'hi ha! I mira que se'n veuen de bestieses!

A veure. Ja podria ser que sí, que es fes això de multar, sobretot si la regidora de torn ha donat les ordres oportunes, però també podria ser que "es fes poc", perquè en lloc de minvar el nombre d'infraccions ciclistes, per la por a ser multats, més aviat augmenta. De la mateixa manera que podria ser perfectament que no es fes això de posar multes als ciclistes i que s'estigués fent burla d'una ordenança aprovada per l'Ajuntament. Vés a saber! Estaria bé que la regidora encarregada ens ajudés a sortir de dubtes i publiqués al diari un informe de les activitats municipals contra ciclistes infractors. Allò de: bicicletes aturades, multades, cobraments, etc. Els vianants tindríem almenys el consol de pensar que els brètols l'acaben pagant, i la tranquil·litat de saber-nos posseïdors de la raó quan el ciclista a qui acabem d'escridassar perquè ha estat a punt d'atropellar-nos el fill ens ensenya el dit anul·lar enmig del puny i ens diu a nosaltres: "Vés a la merda!".

Quan algú té la responsabilitat d'assegurar-se l'acompliment de la normativa a la ciutat i no ho fa, està defugint les funcions polítiques que té encarregades i per les quals rep un pagament de tots els ciutadanes i ciutadanes. Quan algú defuig les seves responsabilitats per negligència, incompetència o impotència, ha de plegar.