DIARI DE GIRONA 16/7/2009
JOSEP CORNELLÀ I CANALS

Ecologia Sostenible

Em considero respectuós amb el medi ambient i, sense fanatismes, em considero ecologista en el millor sentit de la paraula. Crec que cal moure'ns per frenar una contaminació que creix de forma exponencial i que, tard o d'hora, ha de causar seriosos problemes al planeta i, especialment, a les ciutats.

Per això també em considero defensor de circular amb bicicleta per la ciutat. A part de ser un bon exercici físic, contribueix a disminuir les emissions de gasos tòxics. I m'agradaria poder anar i tornar de casa a la feina amb bicicleta, com es pot fer en tantes ciutats d'Europa.

Però Girona, ara per ara, no és una ciutat apta per utilitzar la bicicleta com a vehicle d'ús diari. A Girona hi ha uns pocs carrils-bici, mal assenyalats i, sovint, perillosos. D'altra banda, caldria disposar d'uns llocs adients a fi de poder "aparcar" amb una certa seguretat els vehicles. De moment, això sí, proliferen els aparcaments de motos (que són vehicles contaminants amb gas i amb soroll).

S'ha proposat que Girona disposi d'un servei municipal de lloguer de bicicletes. És una bona idea, que respon als plantejaments ecologistes. Però crec que, malgrat les bones intencions, no es pot començar la casa pel teulat. Mentre, però, caldrà anar insistint en una educació cívica per l'ús de la bicicleta. És una assignatura pendent. Quantes vegades no me'n he endut un bon ensurt quan m'he trobar una bicicleta circulant en sentit contrari en un cèntric carrer. O, caminant per una vorera qualsevol, m'he tingut que apartar si no volia ser atropellat. O, anant amb cotxe, he tingut que frenar bruscament davant d'un pas de vianants pel que creuava a tota velocitat, sense mirar, un o una ciclista.

Tanmateix hi ha el cas del ciclista que circula tot parlant pel mòbil, o fent-la petar amb un company amb qui van en paral·lel, posant-se en greu perill.

Cal, per tant, una normativa que reguli l'ús de la bicicleta en les ciutats, i que hi hagi una norma que s'hagi de complir i sigui vigilada amb la mateixa cura amb que es vetlla per l'acompliment de les normes de conducció de cotxes i motos.

I caldria espais lliures on poder circular amb bicicleta, sense posar-se en perill ni posar en perill a ningú. Durant els estius de la meva infantesa i adolescència, hi havia tradició d'anar amb bicicleta per la Devesa. Ara això no és gaire factible.

Aposto clarament per l'ecologia; però cal que sigui una ecologia sostenible.