EL PUNT 28/07/2010
Martí Nadal

“És un trastorn perquè la societat fa que ho sigui”
JAVIER ALTAMIRANO - PRESIDENT DE L'ASSOCIACIÓ D'AFECTATS PEL TDAH-GIRONA

El primer d'agost Javier Altamirano sortirà de Girona en bicicleta tot recorrent, en disset etapes, diversos pobles i ciutats de l'Estat espanyol fins arribar a Madrid el dia 31 d'agost. Té com a objectiu promoure la realitat dels afectats pel trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat (TDAH) i fer arribar a La Moncloa les propostes per millorar la situació dels seus afectats.

Per què t'has implicat tant amb les associacions sobre el TDAH i què busqueu amb el viatge?

Als 10 anys em van diagnosticar TDAH de tipus combinat, el més agressiu, i trastorn crònic amb depressió com a derivat de la malaltia. Em sentia molt perdut, la meva vida era un interrogant. Tot i això, no em van començar a tractar fins els 28. Aquest viatge pot servir per ajudar a evitar que els futurs pares amb nens malalts pel TDAH es trobin amb els mateixos problemes amb què es va trobar la meva mare. Amb això, també pretenc fer una reivindicació lúdica, tot buscant el soroll mediàtic per pressionar el govern espanyol i d'aquesta manera em rebi i escolti les nostres peticions. També intentaré concertar entrevistes i fer xerrades pels pobles.

Amb quins problemes es troba algú amb TDAH?

Principalment la desatenció, la hiperactivitat i la impulsivitat. Però també tenim dificultats amb la comunicació oral. Els nens amb TDAH comprenen millor les gesticulacions que les paraules i aprecien més una abraçada o un gest afable que no pas els elogis. A mi, per exemple, quan m'afalaguen em marejo i els haig de demanar que parin.

Quines deficiències té el sistema?

Hi ha una carència de moviment educatiu i abusos de les farmacèutiques. A més, els medicaments són molt cars, puc arribar a gastar-me 100 euros al mes en el tractament. També s'hauria de reduir els temps dels exàmens als nens i als universitaris, ja que no poden estar més de 25 o 30 minuts concentrats. En general, el sistema educatiu no està preparat per acollir els nens amb trastorns com el TDAH, se'ls fa fer més coses del que poden.

Quina visió té la societat dels afectats

És un trastorn perquè la societat fa que ho sigui. A les persones amb TDAH fins fa poc es creia que tenien problemes de conducta. Ara se sap que és una cosa genètica i el que abans era un noi mogut físicament ara ja se sap que també és mogut psicològicament, però si s'aborda bé hi ha molt potencial.