EL PUNT 19/8/2007
MARGA SANTAOLALLA. Girona

Girona també vol tenir «bicing»
La plataforma Mou-te en Bici presentarà un estudi de viabilitat a final d'any

Últimament, hem sentit a parlar molt del sistema de lloguer de bicicletes a Barcelona, batejat amb el nom de bicing. Aprofitant la popularitat d'aquesta iniciativa, la plataforma Mou-te en Bici, va reunir-se el juliol passat amb el responsable de l'àrea de Medi Ambient de l'Ajuntament de Girona, Enric Pardo, per parlar de la possible implantació d'un sistema semblant a Girona. A la reunió es va acordar que Mou-te en Bici elaborarà un estudi de viabilitat al respecte i que el presentarà a l'Ajuntament a final d'any. L'estudi comptarà, en base a les característiques de Girona i a precedents de ciutats semblants en nombre d'habitants i que tinguin aquest sistema implantat, com Vitòria, el nombre de bicicletes necessàries per cobrir la demanda esperada, els punts de distribució i recollida d'aquestes, etc. Una de les claus de l'èxit del bicing és que posa fi a un dels arguments que habitualment es fan servir per no desplaçar-se en bicicleta: la por als robatoris.

Ja fa nou anys que aquesta plataforma de ciclistes urbans, única a les comarques gironines, va presentar la proposta d'un sistema de lloguer de bicicletes a l'Ajuntament de Girona. En aquell moment es proposava com a possible lloc de recollida i lliurament de bicis la xarxa de centres cívics (sota la supervisió de persones), però sembla que en aquesta ocasió el model proposat s'assemblarà més a un sistema de targetes com el que està funcionant actualment a altres ciutats, entre elles Barcelona.

Segons Miquel Llop, president de Mou-te en Bici, més que dotar la ciutat de molts més carrils per a bicicletes, cal passar per un procés de «pacificació del trànsit», i prendre les mesures necessàries perquè la circulació de vehicles sigui més tranquil·la i amb menys risc per tothom: ampliar voreres, fer que alguns carrers passin a tenir sentit únic, fer que es respectin les anomenades zones 30... Llop comenta que hi ha carrers que són «eixos de comunicació, com ara l'Emili Grahit, el Caldes de Montbui i el Lluís Pericot on, en benefici tant del ciclista com de l'automobilista, la presència dels carrils sí que és necessària, ja que són vies amb molta circulació i on, a més, els vehicles circulen de manera ràpida», però hi ha altres carrers que són zones «de viure» més que de pas de cotxes, on és factible una coexistència pacífica entre bicicletes i automòbils. Dels tres carrers esmentats, les obres de construcció del carril bici del primer –Emili Grahit– van començar el juliol passat i un cop acabades uniran el carril del passeig d'Olot amb la via verda de St. Feliu de Guíxols. Respecte als carrils bici, Llop critica l'incompliment del pacte de govern que hi fa referència i afirma que encara no s'han construït alguns dels carrils aprovats i pressupostats en l'anterior exercici.

Mou-te en Bici és una de les entitats civils que participen en l'elaboració del pla de mobilitat urbana de Girona.

EL PUNT 19/8/2007

«Falten coses, però s'hi pot anar»

En Jordi Peradalta és usuari habitual de la bicicleta «des de sempre». És professor a un col·legi de Salt, i quan vivia al Barri Vell de Girona sempre hi anava en bici. Ara viu a Salt mateix i té la feina més a prop, però el seu mitjà de transport habitual continua sent la bicicleta. Com a usuari, troba que alguns carrils bici són perillosos per als ciclistes en certs punts del seu recorregut, «sobretot a les cruïlles, on hi ha canvis d'inclinació de la via, algun d'ells molt pronunciats», això passa fins i tot a carrils relativament nous, com ara el del carrer Güell. Un altre problema sorgeix quan es vol deixar la bici en un pàrquing tancat: no tots n'admeten i els que ho fan és a un preu força elevat. En Jordi afirma: «Hi hauria més alumnes de Bescanó que vindrien en bici a l'escola si no fos perquè la via verda que arriba fins a Salt travessa la carretera en un determinat moment, i això fa que els pares no els ho permetin.» Es lamenta que no s'aprofitin les obres d'ampliació i millora de diverses carreteres (com fins a Sarrià fa anys, i actualment fins a Vilobí) per afegir carrils bici. També diu que a vegades els cotxes no respecten el metre i mig de separació lateral quan l'avancen, però malgrat això i, en general, quan va en bici no té «una percepció de risc gaire gran». Respecte a si Girona està preparada per anar en bici respon que «falten coses, però s'hi pot anar». Ell n'és l'exemple.