 |
Arxiu |
| setembre 2005 | |
| DIARI
DE GIRONA 6/9/2005 El ciclista inexistent Estic convençut que tot aquell que no és capaç d´aprovar l´examen de conduir es compra una bicicleta. A mi no em deixen portar cotxe, però dedicaré la meva vida a incordiar automobilistes i vianants, pensa així que suspèn per trentena vegada la prova teòrica. A més, en adquirir una bicicleta i no un automòbil s´estalvia uns diners, encara que sigui a costa de predicar als quatre vents la seva ignorància sobre normes de circulació. I de convivència. Fa anys que, com aquell que buscava infructuosament l´home feliç, estic a la recerca del ciclista cívic. Però ja he llançat la tovallola. És un personatge imaginari, fruit de la llegenda. Minotaure, unicorn, ciclista cívic i sirena, ens diran els llibres. Per què, algú ha vist mai un ciclista que s´aturi davant d´un semàfor en vermell? Que respecti el més simple senyal de circulació? Existeix aquest exemplar? La resposta és un no per triplicat, de la qual cosa es dedueix que bicicleta i civisme són termes antagònics, si més no a les ciutats. I tenim, a més, els que, no contents amb passar-se semàfors i senyals per allà mateix on es fiquen la bicicleta, circulen per les voreres, potser esperant que els vianants caminin pels carrils bici, tan infrautilitzats que més valdria eliminar-los. Algun d´ells m´escriurà argumentant que si va per les voreres és precisament a causa de l´escassetat de carrils bici. Ja. Per la mateixa raó, davant la manca de lavabos públics, un servidor es podria pixar al portal de casa seva. O sigui que, si escriu, no oblidi deixar l´adreça. |
|