| AVUI 13/9/2005
Pau Noy Serrano
Viure sense cotxe
És possible garantir el transport de la població sense necessitat
d'haver de recórrer al cotxe? Avui, evidentment, no. Però és cert
que seria possible solucionar la majoria de necessitats de mobilitat
amb una utilització molt menor del cotxe. L'ús del cotxe s'ha de
reduir per raons de seguretat, perquè hi ha alternatives més econòmiques,
perquè malgrat les millores introduïdes continua contaminant molt,
perquè usa un combustible no renovable que cada dia és més car,
i que en el futur encara ho serà molt més, perquè és un enginy enormement
ineficient -només aprofita realment el 12% de la gasolina que consumeix-
i perquè el model basat en el cotxe és socialment excloent. Sis
arguments que els poders públics haurien de tenir ben presents en
el moment de dissenyar polítiques de mobilitat que necessàriament
han d'apuntar a la reducció en l'ús del cotxe. Perquè, a més, contra
el que algunes persones puguin pensar, una societat basada en el
transport públic és molt més competitiva que una que es basa en
el cotxe. És a dir, un esquema de mobilitat basat en el transport
públic genera més llocs de treball, estalvia molts diners i contamina
molt poc.
Ara bé, com es va encarregar de demostrar l'Associació per a la
Promoció del Transport Públic en un estudi que va presentar fa sis
mesos, avui el cotxe és la base del 84% del transport que es fa
a Catalunya. Si hi incloguéssim també els desplaçaments no motoritzats,
els que es fan a peu i amb bicicleta, el cotxe encara representaria
el 81% del total.
D'aquí a dos dijous se celebra el dia mundial sense cotxes. A Catalunya
el dia passarà desapercebut perquè els nostres polítics no són capaços
de confrontar-se amb el lobby del cotxe, entre d'altres raons perquè
ells sempre el fan servir. Però, així i tot, el 22 de setembre és
un bon moment per plantejar-se si és possible viure sense cotxe,
no un sol dia, sinó tot l'any. D'entrada s'ha de dir que el 80%
dels barcelonins viuen normalment sense cotxe. A ciutats com Londres,
només un de cada quatre habitants disposa d'un cotxe. Però és ben
evident que ara com ara, fora de les ciutats, només la meitat de
persones poden viure regularment sense cotxe. La immensa majoria
dels que han de sortir del seu poble o ciutat necessiten aquest
vehicle, encara que també és cert que molts el podrien compartir
quan van a treballar.
Si la necessitat del cotxe ha arribat a aquests extrems és perquè
estem patint les conseqüències de molts anys d'inversions que li
han estat favorables. Fora de l'àmbit territorial del metro, el
gruix d'inversions continuen destinades al cotxe. Avui, encara hi
ha responsables de primer nivell a la Generalitat que continuen
pensant que invertir en transport públic fora de Barcelona no és
prioritari. Catalunya no serà sostenible ni competitiva si no incrementa
substancialment la despesa en transport públic fora de Barcelona
L'apunt
Totes les comarques de Catalunya haurien de tenir aproximadament
els mateixos estàndards d'oferta en transport públic que avui té
Barcelona. Caldria, igualment, canviar l'orientació de la política
fiscal de la mobilitat per afavorir l'eficiència. I també hauríem
de deixar de banda el gust per la infraestructura i posar l'accent
en aquelles actuacions de baix cost que resolen de debò les necessitats
de transport de la gent: "menys formigó i més tecnologia". |