Arxiu
setembre 2007

EL PUNT 19/9/2007
ESTEVE VILANOVA I VILÀ

L'amic Xavier Fàbrega i Vilà

Jo no coneixia en Xavier Fàbrega personalment però un dia un fill meu em diu: «El professor que tinc de literatura m'ha dit que li agradaria llegir un llibre que tu tens i em diu si li deixes.» Jo vaig dir-li que sí. El llibre era Converses amb Pau Casals, de Josep M. Corredor. I no va ser fins uns anys després que el vaig conèixer i recordo que les seves primeres paraules van ser per esmentar-me aquest llibre i per dir-me que li havia agradat tant que n'havia fet molts apunts. Fou a partir d'aleshores que vam anar parlant, i vaig descobrir en ell una persona tremendament intel·ligent, catalanista, alegre, polifacètic i amb gran interès i curiositat per tot. Tenia una extraordinària capacitat de treball, que li envejava, sense veure'l mai atabalat. Era un mestre vocacional i reunia totes les connotacions positives que aplega aquesta meravellosa paraula. El seu mestratge s'encaminava a aprofundir en les arrels i a proporcionar als seus alumnes les ales per poder volar sols i sempre amb un gran respecte a la persona. La seva sobtada i inesperada mort ens ha deixat a tots colpits, i el buit que ara sentim per la seva absència només podem minorar-lo amb el record de la grandesa de la seva personalitat. No és gens estrany que en la missa del seu comiat haguessin triat l'evangeli del Sermó de la Muntanya.

Amic Xavier, ens has deixat precipitadament, però els que t'hem conegut podem dir ben alt que la teva curta vida no ha estat estèril, i gràcies al teu pòsit ens has deixat el petit món nostre una mica millor.

Gràcies, amic!


---------------------------------------------------------

EL PUNT 18/9/2007
PERE GORGOLL. Girona

Mor Xavier Fàbrega, vicepresident d'UDC i professor de Bell-lloc
Va ser atropellat a la Creueta per un motorista que circulava pel carril bici

El professor Xavier Fàbrega i Vilà, vicepresident d'UDC a Girona, va morir diumenge a la tarda, als 48 anys, víctima d'un accident que es va produir als afores de Girona, prop de la Creueta. El sinistre va tenir lloc diumenge, quan Xavier Fàbrega anava pel carril bici i va ser atropellat per un motorista que també circulava per la mateixa via tot i ser d'ús exclusiu per als ciclistes. Fàbrega era molt conegut per les seves activitats com a professor però també en d'altres camps culturals.

Nascut a Girona el 3 de desembre del 1958, Xavier Fàbrega era llicenciat en història i mestre de català, i havia desenvolupat la seva tasca docent al centre d'ensenyament Bell-lloc de Girona, on impartia classes d'història i català, sobretot a alumnes d'ESO i batxillerat. Havia fet també classes per a adults i de llengua francesa. President de l'agrupació d'antics alumnes del mateix centre d'ensenyament durant 10 anys, des d'aquesta entitat va impulsar activitats tan diverses com ara el cicle Diàlegs, en el qual es debatien temes d'actualitat, i el premi Solidaritat, de dibuix i narració. Fàbrega va ser també un dels impulsors del cicle de conferències Girona a l'abast. Precisament, el centre Bell-lloc ha recollit fins ara en tres volums les ponències de les quatre edicions celebrades entre el 1997 i el 2003.

Fàbrega havia fundat l'Associació d'Amics de Josep Pla abans de la creació de l'actual entitat dedicada a l'escriptor i tenia el projecte de fer un recorregut per la Garrotxa sobre la base del text de La punyalada. També havia escrit les novel·les Malalt d'ocells i El misteri de la quinta forca, aquesta per a joves, i col·laborava en diversos mitjans de comunicació. En l'àmbit polític, era militant d'UDC des del 1983 i actualment era vicepresident i responsable de la sectorial d'ensenyament a Girona. Fonts d'Unió van recordar ahir Xavier Fàbrega com «una persona tolerant i dialogant que sempre intentava definir un espai de reflexió». Casat amb Elisenda Pascual i pare de set fills, la missa se celebrarà avui, a les 11 del matí, a l'església de Sant Josep de Girona.


---------------------------------------------------------

DIARI DE GIRONA 19/9/2007

Comiat multitudinari a Xavier Fàbrega

Una gran multitud es va apropar ahir al matí fins a l´església parroquial de Sant Josep de Girona per donar l´últim adéu a Xavier Fàbrega. Hi havia familiars, amics i coneguts, així com representants de Convergència i Unió (on era dirigent) i del col·legi Bell-lloc, on exercia de professor.


---------------------------------------------------------

DIARI DE GIRONA 19/9/2007
Martí Saballs Pons - Subdirector diari «Expansión»

A un mestre inoblidable

Quan repasso el meu passat, aquelles persones que d'una forma o altra han influït en la meva carrera, ajudant-me a entendre, a aprendre, a tirar endavant en els estudis, sempre hi haurà Xavier Fàbrega. Llavors, nosaltres, els que vam passar per Bell-lloc a començaments dels anys vuitanta erem uns vailets amb molts de somnis i també ganes de passar-nos-ho bé.

En xavier era quasi com aquells nens que s'anaven fent grans. Pels que, com jo, vam entrar a Bell-lloc a primer de BUP, en Xavier era una de les nostres referències. Ell també començava llavors. Ens l'estimàvem. Era un professor popular. Va arribar a ser un bon amic en aquella època. Després, desgraciadament, el temps i la vida ens va anar allunyant. Però mai en la memòria. Ens prenia el pèl amb gràcia i ironia. A mi es referia com a General Savalls, en memòria del general carlí de la Pera, del qual -valgui a dir- no hi tinc cap tipus de parentesc. Però tant se val. Aquell record, «General Savalls, que has de dir res?», sempre em quedarà. En Xavier també em va dirigir el meu estudi d'investigació sobre la revolució federal que va haver-hi a la Bisbal d'Empordà el 6 d'octubre de 1869, en ple esclat republicà. Gràcies a aquesta investigació vaig guanyar el premi Cirit, que em va atorgar l'expresident Jordi Pujol al Palau de Sant Jaume, juntament amb 25.000 pessetes. Tenia 17 anys. Quan el president Pujol em va preguntar si volia estudiar Història li vaig respondre que no, que faria Periodisme. Tant se val, el pòsit hi era ja que la història era una de les meves grans aficions. I periodisme sense conèixer història és com un mar sense aigua. Un mar que en Xavier va ajudar a omplir i al qui sempre agrairé.


---------------------------------------------------------

DIARI DE GIRONA 18/9/2007
DAVID Pagès i Cassú

Xavier Fàbrega i Vilà

Per un triple deure d´amistat, de justícia i d´agraïment volem dedicar el nostre article a aquest bon amic, bon professor, bon pare de família i bon espòs que fou Xavier Fàbrega i Vilà, que ens acaba de deixar. En aquestes darreres hores, plenes de tristesa i defalliment, han passat per la nostra imaginació, en ràpida cavalcada de records, un munt d´anècdotes, vivències i situacions compartides al llarg de més de vint anys, primer com a alumne, després com a company en l´exercici de la docència. Ell tenia uns pocs anys més que nosaltres, i la diferència d´edat ens el feia mirar com un conseller, un germà gran, un guia... Com algú sempre disposat a escoltar-te, a ajudar-te... i a compartir projectes i il·lusions.

Xavier Fàbrega va néixer a Girona l´any 1958. Era professor d´Història i de Llengua catalana. Acabava d´iniciar el seu vint-i-cinquè curs a l´escola Bell-lloc de Girona, commemoració que l´omplia de goig. Quants d´alumnes, al llarg de tots aquests anys, deuen haver passat per les seves classes, unes classes dinàmiques, divertides, profitoses... Inoblidables.

A l´escola era un model a imitar, un punt de referència, un mestre d´energia i de bon humor. Al seu costat, sempre t´hi trobaves bé. Tenia una gran capacitat per engrescar la gent al voltant de qualsevol projecte que fes falta posar en funcionament. Impressiona el nombre d´activitats que sol, o bé amb altres professors, fou capaç d´activar: els cicles de conferències Girona a l´abast, l´Agrupació d´Antics Alumnes, el Premi Solidaritat, les Fires, els camps de treball al Collell, les classes a la Creueta... Sempre s´hi abocava amb generositat, joia, plenitud... i convicció total.

Hem conegut poques persones que estimessin tant els llibres com ell. Destacava com a lector i també com a escriptor. Coneixia a fons les obres dels nostres principals escriptors. Tenia escrits molts de contes, que eren portadors dels millors consells que es poden donar als infants i als joves d´avui... Fins i tot, juntament amb Ramon Homs, va escriure dues novel·les juvenils: Malalt d´ocells i El misteri de Quintaforca...

«La meva pàtria és la meva llengua», ens deia a vegades. Era una de les seves maneres d´afirmar l´estima, autèntica i encomanadissa, per Catalunya i pel català... Presidí l´Associació d´Amics de Josep Pla, que féu una tasca ingent a favor de la divulgació de l´escriptor de Llofriu.

En podríem destacar moltes i moltes coses més: la immensa qualitat humana, el caràcter afable, la visió positiva de les coses, l´estar sempre a punt per ajudar tothom, la capacitat de donar aquells consells que desencallen tot tipus de situacions... i unes conviccions de fe, profundes, sòlides, vives.

Els qui l´hem conegut, els mateixos que l´hem estimat, sempre en guardarem un magnífic record, un record que ens esperonarà a continuar treballant pels seus ideals, tots bons i nobles.

A l´Elisenda, als seus set fills i a tota la família Fàbrega els fem arribar el nostre suport i el nostre afecte més profunds.


---------------------------------------------------------

DIARI DE GIRONA 18/9/2007
D.F., GIRONA

Un professor del Bell-lloc vinculat a UDC

Francesc Xavier Fàbrega i Vilà, el ciclista gironí que va morir diumenge en xocar contra un motorista que circulava pel carril-bici a la Creueta, en portava 25 dedicat a la docència a l´escola Bell-lloc de Girona, on era professor d´història i de català. Estava casat i tenia 7 fills.

Molts dels seus alumnes recorden el seu caràcter dinàmic i la seva gran implicació amb moltes de les activitats que s´organitzaven en el centre docent on treballava. Havia organitzat cicles de conferències i estava molt implicat també en l´Agrupació d´Antics

Alumnes de l´escola

Era amant de la lectura i de l´escriptura i havia publicat dues novel·les dirigides al públic més jove -Malalt d´Ocells i El Misteri de Quintaforca-, juntament amb Ramon Homs, i diversos contes.

Actualment era el vicepresident de la secció local d´UDC a Girona, era conseller nacional d´aquest mateix partit i també es va presentar en el lloc número 12 de la candidatura gironina d´aquesta formació al Parlament de Catalunya.

L´any 2005 va estar al costat del seu germà, l´empresari Jordi Fàbrega, en la precandidatura que es va formar al voltant d´UDC a Girona per les desavinences que hi havia amb Convergència.

L´objectiu, eren les eleccions del passat 27 de maig. La missa fúnebre se celebrarà avui a les 11 del matí a la parròquia de Sant Josep de Girona, amb la presència d´ amics i familiars.