|
EL PUNT 19/9/2007
ESTEVE VILANOVA I VILÀ
L'amic Xavier Fàbrega i Vilà
Jo no coneixia en Xavier Fàbrega personalment però un dia un fill
meu em diu: «El professor que tinc de literatura m'ha dit que li
agradaria llegir un llibre que tu tens i em diu si li deixes.» Jo
vaig dir-li que sí. El llibre era Converses amb Pau Casals, de Josep
M. Corredor. I no va ser fins uns anys després que el vaig conèixer
i recordo que les seves primeres paraules van ser per esmentar-me
aquest llibre i per dir-me que li havia agradat tant que n'havia
fet molts apunts. Fou a partir d'aleshores que vam anar parlant,
i vaig descobrir en ell una persona tremendament intel·ligent, catalanista,
alegre, polifacètic i amb gran interès i curiositat per tot. Tenia
una extraordinària capacitat de treball, que li envejava, sense
veure'l mai atabalat. Era un mestre vocacional i reunia totes les
connotacions positives que aplega aquesta meravellosa paraula. El
seu mestratge s'encaminava a aprofundir en les arrels i a proporcionar
als seus alumnes les ales per poder volar sols i sempre amb un gran
respecte a la persona. La seva sobtada i inesperada mort ens ha
deixat a tots colpits, i el buit que ara sentim per la seva absència
només podem minorar-lo amb el record de la grandesa de la seva personalitat.
No és gens estrany que en la missa del seu comiat haguessin triat
l'evangeli del Sermó de la Muntanya.
Amic Xavier, ens has deixat precipitadament, però els que t'hem
conegut podem dir ben alt que la teva curta vida no ha estat estèril,
i gràcies al teu pòsit ens has deixat el petit món nostre una mica
millor.
Gràcies, amic!
---------------------------------------------------------
EL PUNT 18/9/2007 PERE GORGOLL. Girona
Mor Xavier Fàbrega, vicepresident d'UDC i
professor de Bell-lloc
Va ser atropellat a la Creueta per
un motorista que circulava pel carril bici
El professor Xavier Fàbrega i Vilà, vicepresident d'UDC
a Girona, va morir diumenge a la tarda, als 48 anys, víctima d'un
accident que es va produir als afores de Girona, prop de la Creueta.
El sinistre va tenir lloc diumenge, quan Xavier Fàbrega anava pel
carril bici i va ser atropellat per un motorista que també circulava
per la mateixa via tot i ser d'ús exclusiu per als ciclistes. Fàbrega
era molt conegut per les seves activitats com a professor però també
en d'altres camps culturals.
Nascut a Girona el 3 de desembre del 1958, Xavier Fàbrega era llicenciat
en història i mestre de català, i havia desenvolupat la seva tasca
docent al centre d'ensenyament Bell-lloc de Girona, on impartia
classes d'història i català, sobretot a alumnes d'ESO i batxillerat.
Havia fet també classes per a adults i de llengua francesa. President
de l'agrupació d'antics alumnes del mateix centre d'ensenyament
durant 10 anys, des d'aquesta entitat va impulsar activitats tan
diverses com ara el cicle Diàlegs, en el qual es debatien temes
d'actualitat, i el premi Solidaritat, de dibuix i narració. Fàbrega
va ser també un dels impulsors del cicle de conferències Girona
a l'abast. Precisament, el centre Bell-lloc ha recollit fins ara
en tres volums les ponències de les quatre edicions celebrades entre
el 1997 i el 2003.
Fàbrega havia fundat l'Associació d'Amics de Josep Pla abans de
la creació de l'actual entitat dedicada a l'escriptor i tenia el
projecte de fer un recorregut per la Garrotxa sobre la base del
text de La punyalada. També havia escrit les novel·les Malalt d'ocells
i El misteri de la quinta forca, aquesta per a joves, i col·laborava
en diversos mitjans de comunicació. En l'àmbit polític, era militant
d'UDC des del 1983 i actualment era vicepresident i responsable
de la sectorial d'ensenyament a Girona. Fonts d'Unió van recordar
ahir Xavier Fàbrega com «una persona tolerant i dialogant que sempre
intentava definir un espai de reflexió». Casat amb Elisenda Pascual
i pare de set fills, la missa se celebrarà avui, a les 11 del matí,
a l'església de Sant Josep de Girona.
---------------------------------------------------------
DIARI DE GIRONA 19/9/2007
Comiat multitudinari a Xavier Fàbrega
Una gran multitud es va apropar ahir al matí fins a l´església parroquial de Sant Josep de Girona per donar l´últim adéu a Xavier Fàbrega. Hi havia familiars, amics i coneguts, així com representants de Convergència i Unió (on era dirigent) i del col·legi Bell-lloc, on exercia de professor.
---------------------------------------------------------
DIARI DE GIRONA 19/9/2007 Martí Saballs Pons - Subdirector diari «Expansión»
A un mestre inoblidable
Quan repasso el meu passat, aquelles persones que d'una forma o
altra han influït en la meva carrera, ajudant-me a entendre, a aprendre,
a tirar endavant en els estudis, sempre hi haurà Xavier Fàbrega.
Llavors, nosaltres, els que vam passar per Bell-lloc a començaments
dels anys vuitanta erem uns vailets amb molts de somnis i també
ganes de passar-nos-ho bé.
En xavier era quasi com aquells nens que s'anaven fent grans. Pels
que, com jo, vam entrar a Bell-lloc a primer de BUP, en Xavier era
una de les nostres referències. Ell també començava llavors. Ens
l'estimàvem. Era un professor popular. Va arribar a ser un bon amic
en aquella època. Després, desgraciadament, el temps i la vida ens
va anar allunyant. Però mai en la memòria. Ens prenia el pèl amb
gràcia i ironia. A mi es referia com a General Savalls, en memòria
del general carlí de la Pera, del qual -valgui a dir- no hi tinc
cap tipus de parentesc. Però tant se val. Aquell record, «General
Savalls, que has de dir res?», sempre em quedarà. En Xavier també
em va dirigir el meu estudi d'investigació sobre la revolució federal
que va haver-hi a la Bisbal d'Empordà el 6 d'octubre de 1869, en
ple esclat republicà. Gràcies a aquesta investigació vaig guanyar
el premi Cirit, que em va atorgar l'expresident Jordi Pujol al Palau
de Sant Jaume, juntament amb 25.000 pessetes. Tenia 17 anys. Quan
el president Pujol em va preguntar si volia estudiar Història li
vaig respondre que no, que faria Periodisme. Tant se val, el pòsit
hi era ja que la història era una de les meves grans aficions. I
periodisme sense conèixer història és com un mar sense aigua. Un
mar que en Xavier va ajudar a omplir i al qui sempre agrairé.
---------------------------------------------------------
DIARI DE GIRONA 18/9/2007 DAVID Pagès i Cassú
Xavier Fàbrega i Vilà
Per un triple deure d´amistat, de justícia i d´agraïment volem
dedicar el nostre article a aquest bon amic, bon professor, bon
pare de família i bon espòs que fou Xavier Fàbrega i Vilà, que ens
acaba de deixar. En aquestes darreres hores, plenes de tristesa
i defalliment, han passat per la nostra imaginació, en ràpida cavalcada
de records, un munt d´anècdotes, vivències i situacions compartides
al llarg de més de vint anys, primer com a alumne, després com a
company en l´exercici de la docència. Ell tenia uns pocs anys més
que nosaltres, i la diferència d´edat ens el feia mirar com un conseller,
un germà gran, un guia... Com algú sempre disposat a escoltar-te,
a ajudar-te... i a compartir projectes i il·lusions.
Xavier Fàbrega va néixer a Girona l´any 1958. Era professor d´Història
i de Llengua catalana. Acabava d´iniciar el seu vint-i-cinquè curs
a l´escola Bell-lloc de Girona, commemoració que l´omplia de goig.
Quants d´alumnes, al llarg de tots aquests anys, deuen haver passat
per les seves classes, unes classes dinàmiques, divertides, profitoses...
Inoblidables.
A l´escola era un model a imitar, un punt de referència, un mestre
d´energia i de bon humor. Al seu costat, sempre t´hi trobaves bé.
Tenia una gran capacitat per engrescar la gent al voltant de qualsevol
projecte que fes falta posar en funcionament. Impressiona el nombre
d´activitats que sol, o bé amb altres professors, fou capaç d´activar:
els cicles de conferències Girona a l´abast, l´Agrupació d´Antics
Alumnes, el Premi Solidaritat, les Fires, els camps de treball al
Collell, les classes a la Creueta... Sempre s´hi abocava amb generositat,
joia, plenitud... i convicció total.
Hem conegut poques persones que estimessin tant els llibres com
ell. Destacava com a lector i també com a escriptor. Coneixia a
fons les obres dels nostres principals escriptors. Tenia escrits
molts de contes, que eren portadors dels millors consells que es
poden donar als infants i als joves d´avui... Fins i tot, juntament
amb Ramon Homs, va escriure dues novel·les juvenils: Malalt d´ocells
i El misteri de Quintaforca...
«La meva pàtria és la meva llengua», ens deia a vegades. Era una
de les seves maneres d´afirmar l´estima, autèntica i encomanadissa,
per Catalunya i pel català... Presidí l´Associació d´Amics de Josep
Pla, que féu una tasca ingent a favor de la divulgació de l´escriptor
de Llofriu.
En podríem destacar moltes i moltes coses més: la immensa qualitat
humana, el caràcter afable, la visió positiva de les coses, l´estar
sempre a punt per ajudar tothom, la capacitat de donar aquells consells
que desencallen tot tipus de situacions... i unes conviccions de
fe, profundes, sòlides, vives.
Els qui l´hem conegut, els mateixos que l´hem estimat, sempre en
guardarem un magnífic record, un record que ens esperonarà a continuar
treballant pels seus ideals, tots bons i nobles.
A l´Elisenda, als seus set fills i a tota la família Fàbrega els
fem arribar el nostre suport i el nostre afecte més profunds.
---------------------------------------------------------
DIARI DE GIRONA 18/9/2007 D.F., GIRONA
Un professor del Bell-lloc vinculat a UDC
Francesc Xavier Fàbrega i Vilà, el ciclista gironí que va morir
diumenge en xocar contra un motorista que circulava pel carril-bici
a la Creueta, en portava 25 dedicat a la docència a l´escola Bell-lloc
de Girona, on era professor d´història i de català. Estava casat
i tenia 7 fills.
Molts dels seus alumnes recorden el seu caràcter dinàmic i la seva
gran implicació amb moltes de les activitats que s´organitzaven
en el centre docent on treballava. Havia organitzat cicles de conferències
i estava molt implicat també en l´Agrupació d´Antics
Alumnes de l´escola
Era amant de la lectura i de l´escriptura i havia publicat dues
novel·les dirigides al públic més jove -Malalt d´Ocells i El Misteri
de Quintaforca-, juntament amb Ramon Homs, i diversos contes.
Actualment era el vicepresident de la secció local d´UDC a Girona,
era conseller nacional d´aquest mateix partit i també es va presentar
en el lloc número 12 de la candidatura gironina d´aquesta formació
al Parlament de Catalunya.
L´any 2005 va estar al costat del seu germà, l´empresari Jordi
Fàbrega, en la precandidatura que es va formar al voltant d´UDC
a Girona per les desavinences que hi havia amb Convergència.
L´objectiu, eren les eleccions del passat 27 de maig. La missa
fúnebre se celebrarà avui a les 11 del matí a la parròquia de Sant
Josep de Girona, amb la presència d´ amics i familiars.
|