DIARI DE GIRONA 3/10/2008
FRANCESC FÀBREGA

La quimera de la Mobilitat Sostenible

La setmana passada diversos municipis van celebrar la Setmana de la Mobilitat Sostenible (i Segura). Tot i les afirmacions il·luminades de l'anacrònic Aznar, pel qual l'escalfament global és una invenció, des de fa anys els governs aposten per la reducció de la contaminació i el foment de mitjans de transport alternatius al cotxe, més ecològics i sostenibles. El ritme de vida actual implica cada cop més que gairebé tothom disposi de vehicle particular, i que l'hagi de fer servir diàriament per anar a la feina, en alguns casos a una distància més que considerable. Això comporta una sèrie de problemes que normalment hom assumeix com a mals menors: despesa en carburant, dificultats d'aparcament, contaminació, i, també, estrès. Tret del cost diari del manteniment del vehicle, però, la resta només es veu a llarg termini.

En els països més civilitzats que el nostre, que són uns quants, l'alternativa estrella al cotxe, sobretot en l'àmbit urbà, és la bicicleta. Lloret de Mar, per exemple, n'ha volgut fomentar l'ús mitjançant l'experiència del bicing, que ha tingut molt bona acceptació a Barcelona. Una ciutat, per cert, on la guàrdia urbana tramita diàriament 233 denúncies a ciclistes, la major part per saltar-se semàfors en vermell o circular per la vorera. De fet, fa anys que alguns ajuntaments de casa nostra van començar a introduir els carrils bici, amb acceptació diversa però, com en el cas de Blanes, no exempta de polèmica. En aquest municipi, precisament, diumenge passat es va fer una pedalada en favor de la reducció de CO2. La participació d'uns 150 ciclistes de totes les edats va permetre, en paraules del regidor de Medi Ambient, Celestino Lillo (PP) "estalviar 1,2 quilos d'emissions". Això vol dir, posem per cas, que si en lloc de 150 haguessin estat 1.500, s'haurien estalviat uns 10 quilos. I si 15.000 persones fessin servir diàriament la bicicleta en lloc del cotxe, se n'estalviarien més de 100. És clar que això recorda a aquell acudit del català que corria darrere d'un taxi per estalviar-se més diners que corrent darrere d'un autobús.

Quines altres opcions hi ha, en substitució del cotxe, que siguin respectuoses amb el medi ambient del qual tots som deutors? Ben poques, la veritat. Caminar, ja sabem tots que és molt sa, però, per la raó que sigui, la gent cada vegada camina ?menys. El transport públic? L'única manera de fomentar-los seria abaixant els preus, i això no passarà mai perquè les empreses bé que han de fer negoci. Què és el que queda, doncs?

No ens enganyem pas: d'una banda, ningú està disposat a renunciar a la comoditat -que molts disfressen de necessitat- del, fins ara, únic sistema de transport adequat al nostre temps: el cotxe. D'altra, les anomenades "alternatives" no acaben de convèncer a ningú, tret de a un grapat d'il·lusos.

Potser hauríem d'esperar que s'inventi -i comercialitzi- un sistema teletransportador que n'anul·li la resta. És clar que, al pas que anem, és més probable que el treball a domicili ens faci prescindir del transport i afavoreixi els infarts derivats del sedentarisme.