EL PUNT 31/10/2009
LLUÍS XIFRA. GIRONA

Solució a l'odissea del pàrquing

La solució al problema del senyor Albert Serramontmany per aparcar el cotxe prop del Barri Vell, i que descriu com una «odissea» al seu escrit de dimarts, és ben senzilla. Només li cal posar la bicicleta al cotxe. La pot posar a dintre mateix del cotxe o a sobre amb una baca, o amb un d'aquests estris que es pengen a la porta del darrere. També pot adquirir una bicicleta plegable, o anar amb patinet. Aquesta és la millor solució a les odissees particulars per trobar aparcament, simplement aparcar als afores de la ciutat, on sempre hi ha lloc, i s'estalviarà un temps preciós, i els diners de la benzina i del gimnàs, l'estrès i les multes. Així que mentre aquest senyor estalvia temps, diners i guanya en salut, ens estalvia als gironins que hi vivim una quantitat considerable de CO2, soroll i espai.

EL PUNT 2/10/2009
JORDI GRAU CARRERAS. MEMBRE DEL COL·LECTIU EMERGENT.CIA. GIRONA

Girona: la ciutat dels 10 minuts

Circular amb cotxe pel mig de les ciutats és difícil, i Girona no n'és cap excepció. Travessar-la, fer-hi encàrrecs o aparcar-hi al carrer és impossible, hi ha massa trànsit i el cotxe acaba sent un transport lent. Per això crec que els gironins estan contentíssims amb la Girocleta. Tenir una bicicleta pròpia és complicat: deixar-la al carrer és perillós i la majoria de pisos són petits per guardar-la-hi. I és que es feia estrany que una ciutat com Girona no tingués un servei públic de bicicletes per la dimensió que té. Amb la crisi i el canvi climàtic, és el moment de reflexionar i pensar què cal canviar. Massa a poc a poc els governs inicien mesures i polítiques sostenibles. Una és el transport, i el naixement de la Girocleta és un fet positiu, però encara ens falta molt per arribar a ser una ciutat com Amsterdam, on tothom utilitza la bicicleta. Cal destacar un aspecte curiós: després del creixement desmesurat de les ciutats i els pobles, sembla que trobem a faltar el verd; per exemple, Barcelona fa parcs públics dins les illes del pla Cerdà, i Amsterdam ja té més bicis que cotxes. Així, sembla que, de mica en mica, volem aquella ciutat utòpica que defensava Le Corbusier. Jo també defenso la ciutat vertical, aquella d'edificis alts envoltats de verd, i com que són alts, no necessitem tant de terreny, i com que és més compacta, tot és més a prop. I així la bicicleta té més sentit i els cotxes, menys. Per tant, si volem que les modernes ciutats sostenibles funcionin, hauríem d'evitar fer urbanisme de cases aïllades i promoure més la ciutat de la bici. Girona té massa Sant Narcís i pocs parcs del Migdia, i tot i que la Girocleta és una bona iniciativa, m'agradaria tenir més carrers per a vianants o, dit d'una altra manera, estendre el Barri Vell de Girona.