La Generalitat aposta per la mobilitat cara i insostenible

Comunicat de la PTP en què fa pública la seva gran preocupació per la decisió del Govern de la Generalitat, formulada a través del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, de signar un acord amb el govern de l’Estat pel qual en els propers set anys s’invertiran 7.345 milions d'euros en vies d’alta capacitat. En aquest període es preveu engegar a Catalunya la construcció d’una quantitat elevadíssima de quilòmetres d’autovia, uns 800 km, amb una quantia sense parangó en cap país europeu d’economia desenvolupada.

La forma en què ha estat presentat aquest acord, en una clau purament infrastructural, sense avaluar ni explicar l’efecte que aquest llarg catàleg d’obres produirà sobre la mobilitat, al marge de qualsevol consideració sobre el consum energètic, les emissions contaminants i la inducció de nova mobilitat, produeix preocupació, inquietud i desassossegament. De l’acord signat gairebé no es pot salvar res:

- Desequilibra encara més la relació entre oferta viària i ferroviària, en un país, com Catalunya, que ja des de fa anys té els estàndards més alts de tot Europa en dotació d’autovies, per habitant o per km2. El compliment de les previsions del conveni, situaria Catalunya en el primer lloc destacat del rànking mundial d’autovies o autopistes.

- Concentra quasi tots els recursos en la construcció d’autovies, en comptes de millorar allò que es troba en pitjors condicions, la xarxa secundària de carreteres.

- Aposta per un increment de capacitat viària que apareix com a suïcida perquè a mig termini succeirà el mateix que ha passat als últims anys: un encariment de la mobilitat, perquè l’opció de la carretera és apostar per la mobilitat més cara i en el futur caldrà pagar les emissions de gasos d’efecte hivernacle; la que té més accidents; la que implica més congestió, perquè l’oferta sempre acaba provocant increments de demanda; i la més insostenible perquè els costos socioambientals de la carretera són els més elevats i al final els acabem pagant entre tots.

- No passa desapercebut el fet que entre el catàleg d’obres del conveni figuri un tram del Quart Cinturó viari, una obra que no apareix en el Pacte del Tinell i al qual s’hi oposen dues de les tres forces polítiques del govern. ¿Quin sentit té que els diputats d’ERC o ICV s’esforcin a Madrid esmenant el pressupost general de l’Estat en aquest concepte, mentre que el conseller Nadal va signant acords pel darrera de signe contrari ?

- Res no es sobre el gran dèficit de Catalunya, la insuficiència de xarxa ferroviària –pràcticament la mateixa del segle XIX-- la seva manca de capacitat i l’absència de transport públic a la major part de territoris de Catalunya. Sembla que en aquest capítol han sortit unes desavinences que no semblen haver-se presentat en l’acord sobre el catàleg d’obres de carretera.

- El conveni se signa no sols sense tenir en compte el ferrocarril i el transport públic, sinó sense que abans el Govern hagi aprovat el Pla d’Infraestructures i les Directrius Nacionals de Mobilitat, que amb la llei a la mà, és el document que ha de marcar les prioritats de mobilitat i les infrastructurals.

No podem fer cap proposta com no sigui la de demanar al Govern que de moment no apliqui aquest conveni i que es produeixi un debat seriós en l’òrgan legal de participació en aquestes matèries, el Consell Català de Mobilitat.