DIARI DE GIRONA 18/11/2007
MANEL Salvador - opinió

És la bicicleta el vehicle del futur?

«Deixar el cotxe és cada dia més fàcil. Només cal que agafis el transport públic, o vagis amb bicicleta o a peu, per adonar-te que hi guanyes en qualitat de vida i, fins i tot, en rapidesa. A més, contribuiràs a reduir les emissions dels gasos que causen el canvi climàtic. Prova-ho! Veuràs que surt a compte». (Generalitat de Catalunya)

De tant en tant també la premsa ens serveix alguna notícia positiva i refocil·lant. Per exemple, fa pocs dies vaig tenir la jocunditat de llegir a Diari de Girona que fa unes setmanes han començat a la carretera de Camós les obres del carril comarcal per a bicicletes que anirà des d´aquest municipi fins a Banyoles, i de la ciutat de l´estany enllaçarà amb Fontcoberta. Notícia, aquesta, que sens dubte celebraran i omplirà de joia tots els esportistes del pedal del Pla de l´Estany, així com, també, a tothom que tingui certes inquietuds de tipus ecològic. És de lloar, i és vertaderament d´agrair que els ajuntaments i altres institucions es preocupin i s´esforcin per implantar l´ús de la bicicleta, ja sigui per anar al treball, ja sigui per passejar, a fi de millorar el medi ambient de la qual cosa tots en sortirem beneficiats. Els usuaris i el vianants. Ara bé, és possible dur a terme aquest projecte, estimular aquest mitjà de locomoció per anar a treballar, sobretot en ciutats? Jo crec que no. I la realitat ho demostra. Quants ciutadans usen la bicicleta a Girona, o a qualsevol ciutat important de les nostres contrades, per anar la feina? Pocs, ben pocs. Causes? Moltes. En primer lloc, perquè no resulta fàcil per a la persona adulta, acostumada a un altre tipus de transport, no diré millor, però sí lligat a un costum, fer-la canviar de tarannà. Sobretot si usa cotxe. A part del costum, que és important -els hàbits lliguen-, és l´inconvenient de trobar carril disponible. Avui per avui, manca xarxa de carrils bici per a una bona circulació, i per això és tan important i necessari el projecte de la carretera de Camós.

Fa pocs dies en un programa de ràdio un ciutadà es queixava precisament del carril bici i denunciava que després d´haver-lo usat més de cinc-centes vegades només en dues ocasions el va trobar lliure. Segons explicava, o hi havia cotxes aparcats, o s´hi passejava la gent tranquil·lament. Segons el denunciant, era ell qui aleshores havia d´infringir l´ordre circulant per la vorera amb perill per als vianants, o circular per la calçada arriscant la integritat física de la seva persona. Com deia molt bé el denunciant, ha deixat la bicicleta. L´usarà en camp obert per fer esport i no com a transport diari. I també deia que pensa utilitzar el cotxe per anar a treballar perquè l´utilitari resulta molt més còmode i pràctic, atès que agafar el tren, o qualsevol transport públic, en aquest moments, és una autèntica aventura. Aquest és un cas molt generalitzat. Pessimisme? No. Deixant a part els vergonyosos problemes d´infraestructures viàries i ferroviàries que pateix Catalunya actualment, jo més aviat diria que és qüestió que passi cert temps. Potser, amb els anys, amb una xarxa de carrils bici ben estudiada i suficient, i amb un jovent ben estructurat mentalment , amb la saba nova i els més vells mentalitzats també que no han de circular i passejar pels carrils bici, sinó pel costat, s´arribarà a una millor entesa i pot millorar el medi ambient.

El tercer punt, i per a mi el més important, és que tots plegats no estem prou mentalitzats ni sensibilitzats del deteriorament i de les conseqüències tan nefastes que sofreix el nostre planeta amb tants cotxes i tants fums innecessaris. Quan la nostra sensibilitat, la de tots, estigui a flor de pell, aleshores tothom circularà amb bicicleta i s´aconseguirà crear un ambient idoni que el nostre cos i el nostre esperit demanen i necessiten. Esperem que tots ho puguem veure i que sigui ben aviat.