EL PUNT 4/11/2009
ALBERT SERRAMONTMANY. BANYOLES (PLA DE L'ESTANY)

Resposta a Lluís Xifra

Primer de tot m'agradaria agrair al senyor Lluís Xifra que hagi respost a la meva crida a la reflexió. Això sí, hauria preferit que s'hagués fixat que no estic parlant de mi, sinó d'un problema que afecta molta gent i que fa temps que vaig discutint i contrastant. El que ha fet, però, és acceptar implícitament una cosa: que existeix un greu problema estructural en el que, segons diu, necessitem, no un, sinó ja dos vehicles privats per fer possible la mobilitat diària de cada persona a Girona. A portar la bicicleta al cotxe ja hi havia pensat: sense carrils bici adequats la proposta és en realitat potencialment perillosa per a la salut, o bé molesta per als vianants si es circula per la vorera. Per aquesta raó, em sembla molt més constructiva la carta del mateix dia de Nil Jaile en la qual parla d'una futura situació en què la Girocleta es podria convertir en una vertadera alternativa, i que sí que ens permetria parlar de solucions de forma realista.

DIARI DE GIRONA 5/11/2009
JORDI VILAMITJANA

amb girocleta anacleta

(Anacleto, personatge de còmic de les revistes Pulgarcito i Din Dan, anys 60 i 70, era una mena de paròdia de James Bond, que va crear el dibuixant M. Vázquez (1930-1995). Totes les coses que són poc refinades i barroeres, improvisades i "a l'estil del país", són col·loquialment "anacletes"")

Tot i que a Girona, en la modalitat lliure i en la modalitat oficial, ha trigat a ser coneguda -i sobretot, reconeguda-, la bicicleta té milers d'anys d'història. A l'obelisc de Luxor que hi ha a París, s'hi pot llegir un jeroglífic on es veu un individu encamellat en una barra horitzontal que se sosté damunt dues rodes. Estem parlant de fa 3.300 anys...

Tot i això, no fou fins al 1645 a Fontaineblau que el francès Jean Théson va aconseguir rodar amb una baluerna que ell mateix impulsava amb els peus. És considerada la primera bicicleta en el sentit que l'entenem nosaltres avui. Posteriorment, a finals del XVIII Blanchard, mecànic, i Masurier, físic, van construir una bicicleta encara millor. La van batejar amb el nom de "velocípede", és a dir, "peus lleugers".

El 1818, Karl von Drais va patentar una màquina de córrer amb el nom de "vélocipède", que la gent anomenava "draisiana". No tenia pedals ni res semblant i anava amb la força dels peus contra el terra i, per descomptat, a les baixades. Era tal la novetat de l'invent que el primer ciclista que la va provar per París, un obrer anomenat Lallement, va ser apedregat pels nens i detingut per la policia per escàndol.

El manillar fou inventat el 1817; els pedals el 1839. La primera bici més o menys completa la va fer rodar Kirkpatrik MacMillan el 1840. La primera bicicleta amb cadena de transmissió la va fabricar James Slater l'any 1864 (idèntica que la que havia dibuixat Leonardo da Vinci a finals del segle XV!). L'any 1870, James Starley va inventar la roda amb radis i, el 1874, la "bicicleta per a dones" (un sol pedal i la dona asseguda de costat, per tal de no ensenyar cuixa). El 1885, Kemp va crear la bicicleta "rover", idèntica que les actuals. Finalment, el 1888 es va inventar el pneumàtic.

La Girocleta és una bici completa: té manillar, pedals, canvi de marxes (3), pneumàtics, cistellet i timbre. La bici va bé, els ho asseguro. El que a Girona és un nyap impresentable és el tema dels carrils bici. Jo ja ho he provat (de l'estació de can Gibert a la de la plaça de Catalunya) i els puc assegurar que entre obres, obstacles, giragonses i perills, el sobrenom que millor s'escau a la bici gironina és el de "girocleta anacleta".