SALVADOR GARCIA-ARBÓS .

LA DIPUTACIÓ FARÀ EN QUATRE ANYS 200 KM. DE CARRILS BICI PARAL·LELS A LA SEVA XARXA DE CARRETERES
La institució gironina gestiona 178 carreteres, amb una longitud de 762 quilòmetres i que afecten 160 municipis

La Diputació de Girona té en estudi el projecte de construcció d'un vial d'ús exclusiu per a bicicletes que anirà paral·lel a la xarxa de carreteres de la seva titularitat. El servei de Xarxa Viària Local de la institució supracomarcal gironina gestiona avui 178 carreteres, amb una longitud de 762 quilòmetres i que afecta 160 municipis. En una primera etapa (2003-2007), la Diputació vol haver construït almenys dos-cents quilòmetres d'aquests carrils per a bicicletes, que estan inspirats en el model flamenc. Des de fa dos mandats, la Diputació de Girona ha intensificat les inversions a les carreteres locals, passant d'un pressupost estable d'uns 800 milions d'euros entre el 1997 i el 2000, fins als 1.688 milions de l'any 2003.

Els governs presidits per Carles Pàramo han fet una aposta ferma per condicionar i modernitzar la xarxa de carreteres local, «perquè siguin secundàries, però no de segon ordre». Ara, la Diputació de Girona és a punt de presentar el pla de carreteres del quadrienni 2003-2007, un pla realment ambiciós que inclou dues novetats importants: els vials especials per a bicicletes i una nova senyalització, en què s'indicaran els atractius turístics de cada zona travessada per les rutes de titularitat provincial.

Model holandès. La nova xarxa de vials per a bicicletes s'ha inspirat en el model holandès. Es tracta de construir una carretera asfaltada de dos metres d'amplada d'ús exclusiu per a ciclistes. Per construir aquesta xarxa s'hauran d'expropiar tres metres del terreny del costat de cada una de les carreteres. Simultàniament, s'aprofitarà per posar al dia les carreteres on convingui.

Exportable. El servei de Xarxa Viària Local treballa perquè en tres anys, màxim quatre, les autopistes verdes de les comarques gironines superin els dos-cents quilòmetres, d'acord amb l'anàlisi de freqüències d'ús per ciclistes que ja s'ha realitzat. L'aspiració del servei és crear un model exportable a Catalunya i a l'Estat espanyol. Si més no que totes les administracions imitin l'exemple a les carreteres que gestionen a les comarques gironines. El projecte preveu també la implicació dels consells comarcals, perquè completin els circuits per a bicicletes on ni la Diputació, ni l'Estat, ni la Generalitat no tinguin competències. Aquest model va més enllà de l'aposta pel transport sostenible.

El trànsit. Més que dotar d'una xarxa per passejar en bicicleta, aquesta xarxa busca seguretat en el trànsit dels ciclistes que van per carretera, sobretot si es té present la vulnerabilitat d'aquests usuaris dels vehicles de dues rodes.

Un president en ruta. La potenciació de la xarxa viària local coincideix amb l'arribada deCarles Pàramo -4 d'agost del 2000- a la presidència de la institució supracomarcal. Pàramo troba un pressupost de carreteres per al 2000 que pujava a un total de 5,121 milions d'euros, uns 852 milions de pessetes.

Aquesta suma destinada a inversions en infraestructures viàries estava gairebé estancada des de l'any 1997, amb una previsió de 4,563 milions d'euros, és a dir, uns 759 milions de pessetes.En el primer pressupost aprovat pel seu equip de govern, la xifra dedicada a carreteres s'incrementa fins als 7,591 milions d'euros, un 50 per cent més que en els exercicis anteriors.Per al 2002, el govern de Pàramo aprova un nou augment, que aquest cop passa a ser del 33 per cent, fins als 10,089 milions d'euros. Per a l'any 2003, la quantitat destinada a inversions viàries de la Diputació de Girona s'estabilitza en els 10,144 milions d'euros.

EL PRECEDENT HISTÒRIC DE LA VIA VERDA

El carril bici paral·lel a la xarxa gironina de carreteres locals té el precedent històric de les vies verdes construïdes aprofitant els traçats dels antics ferrocarrils. La via verda no és un camí exclusiu per a bicicletes. Té un caire molt lúdic, de passeig, més que no pas una via de comunicació per al transport sostenible entre els diferents municipis de la xarxa. Per començar, els trams no són asfaltats, són de terra, aptes per a les caminades llargues. Per al 2005 es preveu que es puguin recórrer els 150 quilòmetres que separen el petit nucli miner d'Ogassa, al Ripollès, fins a Sant Feliu de Guíxols, la ciutat més senyora de la Costa Brava. La idea de les vies verdes va néixer, entre Salt i Bescanó, el 1992 i el 1995 es constituïa el Consorci Ruta del Carrilet. El 26 d'octubre del 1997 es va estrenar la primera via verda, la ruta del Carrilet Olot-Girona: 54 quilòmetres i dotze ponts, amb una invesió inicial de 250 milions de pessetes. El 23 de juliol del 1999 es van inaugurar els 12 quilòmetres de Ripoll a Sant Joan de les Abadesses. S'hi van invertir 120 milions de pessetes, finançats pel Ministeri de Medi Ambient. L'última de les rutes és la de la Via del Tren de Sant Feliu de Guíxols a Girona, inaugurada el 29 de juliol del 2000. Es van invertir 238 milions de pessetes per condicionar 39,7 quilòmetres.