DIARI DE GIRONA 20/12/2006
Pere Navarro Olivilla - Director General de Trànsit

Petit homenatge a un policia local

És una història senzilla i quotidiana que comença en una ciutat espanyola l´any 2001 i acaba el passat 12 de desembre en un Consell de Ministres de Transports de la Unió Europea i que, com les faules de Lafontaine, deixa missatge.

A principis de l´any 2001 hi havia en un Ajuntament una comissió que es dedicava a estudiar els accidents de trànsit amb víctimes que s´anaven produint a la ciutat. Hi anava un policia local que es deia Manuel Haro, al qual havien encarregat aquest treball que no volia fer ningú perquè a altres els semblava poc útil o brillant. El policia local venia sol, amb la seva carpeta plena de papers, i explicava als escèptics tècnics que l´escoltaven les raons que en la seva modesta opinió hi podia haver darrere de cada accident. També ens parlava de les víctimes, de la seva edat i del drama personal i familiar que s´havia ocasionat.

Ens explicava que els miralls retrovisors dels camions no estaven ben dissenyats, que no funcionaven bé, que tenien un angle mort que no els deixava veure els ciclomotors que tenien al costat i que això, en una ciutat plena de motos era un problema i estava ocasionant víctimes mortals.

Argumentava que s´estaven repetint els accidents causats pels conductors de vehicles pesats que no adverteixen la presència d´altres usuaris de la via, que aquests accidents sempre es produïen en les interseccions o encreuaments del carrer quan el camió iniciava el gir i que les víctimes eren el que es coneix com a usuaris més vulnerables com vianants, ciclistes i motoristes.

Recordo que la història ens va impactar perquè els conductors dels camions no en tenien la culpa ja que no podien adonar-se de la presència de les víctimes i intentar canviar els miralls retrovisors dels camions que fabriquen i circulen per tot Europa era un problema que, més que difícil i complicat, es considerava d´impossible solució des d´aquell modest grup de treball.

Van passar els anys fins que algú, que havia assistit a aquelles petites reunions, es va trobar amb la coincidència de formar part d´un grup de treball de la Comissió Europea sobre accions que calia portar a terme per aconseguir l´ambiciós objectiu de reduir les víctimes mortals en un 50% amb l´horitzó de l´any 2010 i allà es va explicar el que passava al nostre país, que els miralls dels retrovisors dels camions tenien un angle mort, que era un problema en les ciutats amb moltes motocicletes i que els resultats eren letals.

Contra tot pronòstic ens van escoltar amb interès, ens van fer cas i fins van constituir un grup de treball «d´experts» per fer front al problema.

Contra tot pronòstic el grup de treball va funcionar, ens va donar la raó i va elaborar un projecte de recomanacions sobre miralls retrovisors en els vehicles pesats.

Contra tot pronòstic el document de recomanacions va ser pres seriosament i es va transformar en un projecte de Directiva del Parlament Europeu i del Consell relatiu a la retroadaptació dels retrovisors dels vehicles pesats de transport de mercaderies matriculats en la Comunitat i contra tot pronòstic aquesta Directiva va ser aprovada el passat 12 de desembre del 2006 a la reunió de ministres de Transports.

No explicaré les resistències d´alguns fabricants o d´algunes associacions de transportistes a una mesura que consideraven innecessària i que agreujava els seus costos perquè forma part de les misèries del sistema, però si que val la pena destacar que en la introducció de la Directiva es diu que, amb la implantació de la mesura, se salvaran 400 morts cada any a Europa, 1.200 vides en els tres anys que queden fins al 2010 i que el seu cost no superarà els 100 o 150 euros per instal·lació.

Serveixi aquesta petita història com a homenatge a aquell policia local que amb el seu bon fer i la seva perseverança va posar en marxa un procés que salvarà tantes vides a tot Europa.

Serveixi aquesta petita història com a constatació que, una vegada més, una senzilla idea sorgida aquí haurà prestat un gran servei a tot Europa.

Serveixi aquesta petita història com a reconeixement al treball discret i anònim de tants i tantes persones que, sense pretendre-ho ni saber-ho, ajuden a construir un futur millor.