DIARI DE GIRONA 20/12/2008
QUIM CURBET

Les bicicletes

Les ciutats civilitzades, tal com les somiem a vegades, estan fetes a imatge i semblança dels seus habitants. Gent que viu una vida plàcida, que caminen sota el sol de l'hivern, que passegen sota les fulles primaverals, gent que treballa, gent que parla, que riu, gent que està de dol o de festa. Bàsicament ens imaginem una ciutat habitada per vianants, amb tots els recursos al seu servei, però mai al revés. Al revés és El món feliç de Huxley i això més aviat és un malson.

Evidentment la ciutat real no és una cosa ni l'altra. Els vianants, que si no vaig errat encara som majoria, convivim amb les màquines, unes màquines que han après determinades normes de comportament, unes línies molt fines que els vehicles a motor, en general, intenten no traspassar. Direccions prohibides, zones on no es pot aparcar, limitacions de velocitat, passos zebra i semàfors. Els vehicles, a canvi, poden habitar en pàrquings calents i circular a qualsevol hora.

Les bicicletes, encara que a vegades a algú no li sembla, són també una mena de màquines, de tracció animal, però igual de perilloses com qualsevol altra. Les bicicletes, mal em fa dir-ho, no han arribat encara a aquest grau de civilització que permet una convivència plena amb els ciutadans. Les bicicletes circulen per tot arreu, sense elements de seguretat i sense tenir en compte cap de les normes més elementals que regeixen per a la resta de vehicles.

La ciutat probablement no serà mai aquell indret ideal que sempre hem somiat, això ja ho tinc clar, i els vehicles sempre seran un element agressiu i una mica salvatge, però hem d'acabar domesticant-los, perquè sinó al final no tindrem ciutat ni tindrem res de res. Aquest any que veurem passar el Tour de França pels nostres carrers, també estaria bé que prenguéssim consciència d'aquest repte que representen les bicicletes, entenent que -si d'ecologia es tracta- preu per preu, millor anar peu.