Si vivim en un àtic i l’ascensor no funciona, o la bici no hi quep, tenim poques opcions d’utilitzar la bici cada dia: o la deixem al carrer i ens arrisquem a que ens la robin, o la deixem al balcó i la fem servir només de tant en tant per no haver-la de traginar cada dia amunt i avall.

Una opció pot ser deixar-la en algun dels parquings privats que admeten bicicletes. Aquests són els preus dels abonaments a juliol de 2003:

Si el parquing no és a la llista, vol dir que no admet bicicletes. N’hem inclòs dos que no n’admeten perquè funcionen amb concessió municipal, i creiem que haurien d’estar obligats a admetre bicis.

Apart d'aquests aparcaments vigilats, podeu saber on són els que l'ajuntament té instal.lats al carrer si cliqueu aquí: http://www.ajuntament.gi/web/mobilitat/aparcabicis

Els parquings que n'accepten encara són insuficients i cars

Després de la manca de seguretat a l’hora de circular amb bici, la qüestió dels robatoris continua essent la principal raó que addueixen més persones per no fer servir la bicicleta pel carrer.

Molts usuaris que viuen a pisos, per exemple, es veuen obligats a deixar la bici de nit al carrer, amb el risc que això comporta, o bé a deixar-la permanentment en un balcó i només utilitzar-la esporàdicament per les molèsties que ocasiona pujar-la i baixar-la a casa.

En els darrers dos anys i mig, tres parkings s’han afegit a la llista dels que admeten bicicletes a pupil.latge, però tot i això els llocs on es pot endreçar la bici continuen sent insuficients i cars. L’oferta pública és inexistent, i la majoria d’empreses carreguen a les bicis les mateixes tarifes que a les motos.

Creiem que almenys els parquings que operen amb concessió municipal haurien d’acceptar sempre bicicletes, i que els preus haurien de ser simbòlics, com a manera d’afavorir un sistema de transport beneficiós per a la ciutat, ja que no contamina i ocupa poc espai, a més de ser poc perillós i beneficiar la salut dels que la fan servir.