|
GIRONA
Entrada al carrer
Costabona des del carrer Sta. Eugènia
Publicada al butlletí nº 35
Presentada a l'ajuntament: 10 de març de 2003,
amb registre d'entrada nº 2003007390, conjuntament amb l'Associació
de Veïns de Sta. Eugènia de Ter
Resposta de l'ajuntament: rebem carta amb registre de sortida del 6 de maig del mateix any que explica que ja tenen previst fer-ho però esperen una subvenció de la Fundació ONCE per actuar..
S'ha realitzat el canvi sol.licitat?: Sí! i a més a més es va millorar la nostra proposta.
Tal i com estava, els vehicles que venien del c/. Sta. Eugènia
podien entrar (i de fet entraven) al c/. Costabona sense amb prou
feines reduir la velocitat, tot i que les diferents amplades dels
carrers haurien de significar també diferents velocitats
(menor al c/. Costabona). La circulació a velocitat excessiva
es donava tot i que els nombrosos cotxes aparcats a la zona reduïen
de manera considerable la visibilitat als conductors que entraven
al carrer Costabona. A més, les persones que volien travessar
el carrer Costabona pel pas de vianants situat al començament
del carrer també tenien una visibilitat reduïda i no
podien veure bé els cotxes que entraven des del carrer de
Sta. Eugènia degut al contenidor que hi estava instal.lat
i (sobretot) als vehicles aparcats arran del pas de vianants..
De
fet, aquesta zona era particularment difícil per als vianants
que caminaven al llarg del carrer de Sta. Eugènia, donat
que la vorera o zona de vianants no seguia paral.lelament la calçada
del carrer sino que es veia interrompuda per la manca de continuïtat
de la vorera del carrer de Sta. Eugènia, que en arribar a
la parada de l'autobús calia enllaçar amb la del carrer
de Baix, la qual quedava interrompuda per les calçades dels
carrers Sèquia Monar i Costabona (vegeu plànol).
Vist el risc que aquest punt representava, i les dificultats que
hi trobaven les persones que van a peu, Mou-te en Bici
i l'Associació de Veïns de Sta. Eugènia
vam demanar a l'ajuntament que fes les actuacions necessàries
per pacificar el trànsit a la zona i obligar els vehicles
a motor a reduir la velocitat quan entraven al carrer Costabona,
de manera que per una banda es facilités el pas de vianants,
i per altra augmentés la seguretat tant de vianants com d'usuaris
de la calçada.
Concretament,
la solució que vam proposar va ser eixamplar el tram de vorera
que hi havia davant del número 180 del carrer de Sta. Eugènia
fins arribar a l'alçada de la calçada d'aquest carrer
de la manera que s'indica en el gràfic. Amb la vorera eixamplada,
els vehicles que vulguessin entrar al c/. Costabona es veurien obligats
a reduir la velocitat i a més es guanyaria un nou espai públic
per a vianants.
Què va fer l'ajuntament: Per sort, l'Ajuntament
va rebre l'esperada subvenció de la Fundació ONCE i va incloure
la reforma de la cruïlla a la tercera fase del Pla d'Accessibilitat.
Les obres es van efectuar a mitjans de 2004.
Comprovat: qui no plora, no mama.

Carrer de la Rutlla
Publicada al butlletí nº 11
Presentada a l'ajuntament: 16 d'agost del 2000,
amb nº de Registre 2000024576, conjuntament amb l'Associació
de Botiguers i Comerciants del carrer de la Rutlla
Resposta de l'ajuntament: encara no
S'ha realitzat el canvi sol.licitat?: tampoc.
Actualment, al carrer de la Rutlla trobem voreres estretes i dos carrils de circulació
que a la pràctica n'és un de sol perquè molt sovint
hi ha cotxes aparcats en un dels dos. Els vehicles van de pressa (això
els fa més perillosos) i els vianants no tenen espai per passejar.
Creiem que tampoc no hi ha espai per a un carril bici decent.
El que creiem que cal fer és eixamplar les voreres i estrènyer els carrils
per convertir-ne un dels dos en trams alterns d'aparcament i vorera. Uns
carrils de circulació estrets i passos de vianants elevats obligarien
els vehicles a anar més a poc a poc. Els cotxes no podrien avançar
les bicicletes i no caldria carril bici.
Carril bus del
carrer de Sta. Eugènia
Publicada al butlletí nº 15
Presentada a lajuntament: el dia 12 de gener
de 2001 amb Registre dEntrada nº 2001000913
Resposta de lajuntament: l1 de febrer de
2001 i signada per la Sra. Anna Pagans, lajuntament accepta
aquesta proposta i es compromet a canviar el rètol de la
manera que demanem.
Sha realitzat el canvi sol.licitat?: Sí,
a finals de maig del mateix any.
En el carrer de Sta. Eugènia hi ha un carril bus que porta directament al centre. En
teoria, només hi poden passar autobusos urbans i taxis, com queda
reflectit en un rètol que hi ha al començament del carril.
Moltes bicicletes hi passen habitualment, perquè porta directament
al centre i hi ha poc trànsit. Tampoc no fan nosa a ningú,
perquè les vegades en què un usuari de la bici coincideix
amb un taxi o bus, no fa nosa perquè els vehicles motoritzats no
poden circular gaire de pressa (donat que el tram és curt i amb
dos semàfors). En conseqüència, demanem que es legalitzi
una pràctica que ja es realitza, que és un avantatge per
als ciclistes i no representa cap inconvenient per als altres ciutadans,
és a dir, que se substitueixi el cartell que al començament
del tram diu que és direcció prohibida EXCEPTE BUS URBÀ
I TAXI per un altre que digui EXCEPTE BUS URBÀ, TAXI I BICICLETES.
Fàcil, no?

Ctra N-II, davant
de l'hospital Josep Trueta

Publicada als butlletins nº 16, 34, 35
Presentada a lajuntament:: diverses vegades,
i també a la Defensora del Ciutadà de l'ajuntament
de Girona
Resposta de lajuntament: si
Sha realitzat el canvi sol.licitat?: Amb uns anys de retard, pero al
final si que s'ha canviat.
Les fileres de cotxes que aparcaven a la carretera de davant mateix de
l'hospital Josep Trueta anulaven el lloc pel qual la llei diu que hem de
passar la gent que anem en bici. Això ens obligava a passar per la calçada
i arriscar-nos a ser devorats per vehicles que acabaven de sortir o anaven
per entrar a la ciutat i ja prenien velocitats respectables.
Per estalvair-nos aquest mal trangol proposavem p.ex. que es construis un
nou acces a l'hospital en els terrenys de propietat municipal que envolten
la Residència (si els cotxes no hi puguessin accedir des de la carretera,
pensavem, tampoc no hi aparcarien, i a més això descongestionaria aquest
tram, inclús per als automobilistes).
A més, i això és de calaix, caldria augmentar el servei de transport
públic fins a St. Ponç. Si hi haguéssin més línies d'autobusos que
portessin a l'hospital, les persones que hi van no haurien de veure's
obligades a agafar el vehicle particular per accedir-hi.
En qualsevol cas, i fos quina fos la manera que l'ajuntament tries
per solucionar-ho, la qüestió era que no es podia permetre que els
cotxes aparquessin de la manera que ho feien: no només feien nosa
sino que eren un perill. I així és com ho veia també la Defensora
del Ciutadà de l'ajuntament de Girona.

Carril
bici al carrer d'Emili Grahit
Presentada a l'ajuntament: 2 de març del
2001 amb Registre d'Entrada nº 2001006325
Resposta de l'ajuntament: ni mu.
S'ha realitzat el canvi sol.licitat?: no.
La creació d'aquest tram de la connexió entre la Ruta del Carrilet
i la del Feliuet és una vella reivindicació de Mou-te
en bici. En assabentar-nos que l'ajuntament té la intenció
d'asfaltar de nou tot el carrer durant l'estiu 2001 vam tornar a demanar-ho
per escrit.
La foto està feta des del final del passeig d'Olot. Quan et fots la
patacada contra la tanca és que entres a C/. Emili Grahit.

Carril bici pl.
Catalunya - Montilivi (pel c/. del Carme)
Presentada a l'ajuntament: 21 de març del
2001, Registre d'Entrada nº 2001008544<
Resposta de l'ajuntament: de moment, cap.
S'ha realitzat algun canvi sol.licitat?: a finals
de març 2001 es va arreglar el punt nº 4.
Al cap d'un cert temps de fer servir el carril bici que porta del campus de Montilivi a la plaça
de Catalunya, els nostres socis han detectat algunes deficiències
que redueixen la utilitat d'aquest carril i inclús, a vegades,
el fan perillós. En resum, aquests punts són els següents:
1. A l'encreuament
entre c/. Botet i Sisó i c/. Tuyet Santamaria
no hi ha cap senyal de "perill, bicicletes" ni cap pas de bicis.
Tampoc les bicis no tenen cap senyalització de perill.
2. El mateix passa amb l'encreuament amb Emili Grahit (davant la Guardia Civil), amb la diferència
que aquí ni tan sols hi ha pas de vianants ni bicis marcat a terra.
3. En el tram d'Emili Grahit (possiblement provisional, però enlloc no ho diu), com que
no hi ha voreres, els vianants passen pel carril bici per no embrutir-se
de fang, cosa que crea molts de conflictes amb les bicis.
4. Mentre passem el pas de zebra (no de bicis) de la Pl. dels Països Catalans, ens trobem
amb una vorada al mig del pas que ens obliga a reduir la velocitat o baixar
de la bicicleta.
5. Tot seguit hi ha una bifurcació del carril bici. Si tirem recte, hem de sortejar
tot de vianants que passen pel carril perquè no tenen una vorera
lateral per on passar, sino que han de fer una volta que ningú
no fa.
6. Just al final del pont per trencar cap al nou carril bici hi ha una barana perillosa, perquè
ningú no va pensar que les bicis es tomben en girar i que aquesta
barana pot acabar amb més d'una costella trencada. Molts ciclistes
segueixen tot recte per la zona de vianants i reenganxar el carril més
endavant... la corba és més segura.
7. Tot baixant pel carrer del Carme hom s'adona que de cop s'acaba la vorera de vianants
que discorre per la dreta del nostre carril i, altre cop, els vianants
no tenen més remei que circular pel carril bici. Més avall
segurament també caldrà sortir del carril bici per no topar
amb la gent que treu tiquets del dispensador de la zona blava, que es
troba enganxat al cantó del carril. Què dirien els conductors
si per treure el tiquet calgués fer anar el dispensador de la calçada
estant? Per sort per a ells, el senyor que decideix on es col.loca el
mobiliari urbà va amb cotxe, no amb bici.
8. A l'entrada de la zona d'aparcament del C/. del Carme no hi ha la pintura en forma de
reixa que indica "prohibit aturar-se aquí", i en conseqüència
no és estrany que els ciclistes s'hagin d'esperar fins que el vehicle
a motor s'ha incorporat al c/. del Carme.
9. La cruïlla semafòrica per creuar a l'altre costat del carrer presenta l'inconvenient
que per comptes de tenir el pas de bicicletes després de la cruïlla
es troba abans. Conseqüència: cal esperar que el semàfor
es posi verd per travessar el carrer, però després sempre
està vermell per continuar pel carrer del Carme. No té sentit
que es doni verd primer als ciclistes (4 segons), quan no s'hi pot ni
accedir.
10. Més avall, quan el carrer es separa del pont de l'Areny, el carril fa una essa per
tornar a canviar de cantó. És un punt perillós en
el que els cotxes s'incorporen al carrer (que és força estret)
a gran velocitat. Creiem que aquesta zona hauria de comptar amb una elevació
de calçada per fer notar als conductors que entren en una zona
de trànsit lent.
11.
Just acabar la essa, el carril es col.loca al costat de la vorera
que discorre paral·lela al riu Onyar. La incorporació
en aquest punt és perillosa perquè la superfície
útil del carril disminueix sobtadament a causa del senyal
de trànsit que el flanqueja per la dreta i l'embornal d'aigües
pluvials que ocupa bona part de l'esquerra.
12. Al llarg del tram que va paral·lel al riu és habitual trobar cotxes aparcats
sobre el carril sense cap mirament. Caldria instal.lar-hi pilones per
tal d'evitar-ho.
13. Quan acaba aquest tram, el carril torna a canviar de cantó just a la
cruïlla amb la pujada de les Pedreres, i travessa el carrer en un
punt no senyalitzat ni per als cotxes, ni per a les bicis, ni pintat a
terra. Qui té prioritat? Semblaria que les bicis ja que la calçada
dels cotxes és elevada, però cap senyal indica que allà
travessi en diagonal un carril bici.
14. Passat el Jardí de la Infància s'arriba a la Pl. Catalunya, on unes pilones d'inox
separen el carril bici del trànsit. Llàstima que no estigui
pintada enlloc cap bicicleta, perquè si fos així potser
la gent no s'hi passejaria o tampoc no hi aparcaria la moto per anar a
la gelateria. Però sovint cal que els ciclistes hagin de sortir
de l'àrea delimitada amb pilones i passar per la calçada
dels cotxes.

SALT
Alentidors
de trànsit als carrers St. Antoni i St. Dionís
Publicada al butlletí nº 21 (setembre 2001)
Resposta de l'ajuntament: no
S'ha realitzat el canvi sol.licitat?: sí,
al mes d'octubre, i a més de fer-se als carrers que vam demanar,
també es va fer al C/. Pep Ventura.
El que deiem al setembre: Des que el carrer Major de Salt va canviar de sentit els
cotxes que entren a Salt pel carrer de St. Antoni són més
que no pas abans, i continuen fent-ho a una velocitat excessiva tot i
que el carrer és estret i hi ha més d'un pas de vianants.
Proposem que aquests passos de vianants es facin elevats, de manera que
els automòbils trobin un autèntic obstacle si van més
de pressa del compte. Elevat no vol pas dir que hagi d'haver-hi una protuberància
trenca-suspensions, sino una rampa a banda i banda del pas de manera que
els cotxes puguin pujar-ne i baixar-ne suaument si passen a poc a poc.
La valoració publicada al novembre: Estem contents que l'ajuntament de Salt hagi
fet cas a la proposta del butlletí del passat mes de setembre,
pacificar el trànsit dels carrers St. Antoni i St. Dionís
a base d'elevar els passos de vianants d'aquests carrers. No han elevat
els passos però sí que s'han construït els alentidors
de trànsit, tres concretament, i del tipus que recomanavem. Ara
serà més improbable trobar en aquests carrers cotxes a tota
pastilla que ens demanin pas a cops de claxon. Serà més
segur per a ciclistes i vianants, i els pares i mares que tinguin nens
jugant a aquests carrers estaran una mica més tranquils.

Carril bici
Girona-Olot en travessar el pont de l'autopista
Publicada al butlletí nº 17
Presentada a l'ajuntament: el dia 14 de març
de 2001 amb Registre d'Entrada nº 2508.
Resposta de l'ajuntament: no
S'ha realitzat el canvi sol.licitat?: no.
En el tram que hi ha entre el polígon de Torre Mirona i el Tanatori de Salt, no menys
de sis fanals estan situats exactament al mig del que diuen que és
el carril bici per antonomàsia. La bicimillora sol.licitada és
elemental: que treguin aquests fanals o els col.loquin on no facin nosa.
N'hi hauria prou de moure'ls uns pocs pams cap a un costat o cap a l'altre.

|