Dissabte 21 d’abril varem fer una bicicletada que va ser tota una experiència nova i que va encantar la vintena de ciclistes que varen venir a fer-nos companyia.

L’Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona ens va proposar fer una bicicletada nocturna per tal d’anar a escoltar els raucs, cucleigs, currenteigs i cants diversos dels diferents amfibis i ocells que es troben per les nostres contrades. També ens hagués agradat veure’ls, però degut a l’hora que era només els varem poder sentir.

A les 10 de la nit ens varem trobar al pavelló de Fontajau, ben preparats amb llanternes, vestits llampants i una mica abrigadets. Tot seguit, l’Abert Ruhí, membre de l’Ateneu, ens va explicar el recorregut i ens va donar un fulletó amb tots els amfibis i rèptils que volten pels Països Catalans. Cinquanta-quatre espècies diferents que evidentment no preteníem veure en la seva totalitat ni molt menys.

A les hortes de Santa Eugènia varem sentir la reineta, que té un rauc més fort que altres granotes perquè infla la gola com un globus.

Al Pla dels Socs i a la vora de la Llémena varem sentir la granota verda, que és la més comuna dels Països Catalans i té un rauc que se sent tant de dia com de nit.

A les Deveses de Salt varem escoltar el rauc de la granoteta de punts, que és un gripauet menut i discret que pot raucar sota l’aigua.

Pel que fa als ocells, el que varem trobar més va ser el xot, que és un mussol de color grisenc amb taques i ratlles més fosques; als costats del cap hi té uns plomalls semblants a orelles. Varem sentir-ne dos a les Deveses de Salt, dos al Pas d’en Prats, dos a Domeny i un en un camp de Sant Gregori.

L’altre ocell que també varem trobar va ser el rossinyol. Ens va costar molt sentir-ne perquè al principi no cantaven, però es varen anar animant i a Domeny en varem descobrir més d’un exemplar. El rossinyol és un ocell emblemàtic dins els ocells cantaires. Acostumen a cantar sobretot cap al tard, durant la primavera, i és difícil veure’ls.

I l’últim animal que varem veure no era ni un amfibi ni un ocell. En un principi, el so que feia ens va semblar el que fa el xot, però tot seguit varem comprovar que no ho era. El sentíem molt a prop, quasi a tocar i amb les llanternes el varem buscar enmig dels arbres que hi havia al costat de la pista per on passàvem. Semblava que estava ben amagat però com que no deixava de queixar-se el varem poder veure, no sense emportar-nos una gran sorpresa. No era un xot; era un gatet petit que s’havia enfilat dalt d'un arbre i miolava perquè no sabia baixar. Es va deixar agafar i amanyagar, i de poc que ens l’emportem, però al final el deixàrem anar tot rumiant si el que havíem fet en realitat era salvar-lo o posar-lo en perill davant d'altres animals.

I sense res més per explicar varem anar fent camí cap a Girona, satisfets d’haver gaudit d’una nit diferent i amb el propòsit de tornar-hi en una altre ocasió. Ah, com podeu veure hem posat fotos de les espècies trobades; és per fer-nos una idea de com son ja que només les vam sentir.