Ja feia anys que en sentia a parlar, pero no hi havia assistit mai, era un assumpte que tenia pendent. Una concentracio ludica i ciclista tan popular (uns 450 assistents el darrer any) era una cita que Mou-te en bici no podia ignorar.

La pluja va impedir la cel.lebracio a la data inicialment prevista del 12 d'agost i es va haver d’ajornar una setmana. El lloc de concentracio era la Plaça de les Rodes i l'hora les 10 del vespre. Quan vaig arribar a Banyoles vaig veure un parell de ciclistes que em van confirmar que hi anaven i els vaig seguir.

En arribar a la plaça el panorama no era gaire animat, i aixo que mancaven 10 minuts per l'hora de sortida, o aixo pensava jo. Després vaig entendre que les 10 era l'hora a partir de la qual la gent arribava. Hi havia bicis de tota mena : BTT, de ciutat, tàndems artesanals fets a partir de dues bicis, bicis amb remolc, bicis de nen, etc.

La cosa es va anar animant i vaig demanar per l'organitzacio, amb la intencio de donar-me a conèixer com a membre de Mou-te en bici i per tal d'establir alguna mena de col.laboracio futura, pero em van dir que no n'hi havia. Aixo em va sorpendre força. Després vaig saber que el darrer any la policia havia estat perseguint els organitzadors sota una acusacio genèrica de fomentar la beguda o alguna cosa aixi.

Més tard vaig parlar amb gent que semblaven portar la moguda i que em van comentar també que alguns em prenien per policia. No em va sorpendre, donat que la meva edat gairebé triplicava la mitjana dels presents, pero després de repartir uns quants butlletins i reflectants (que van tenir un gran èxit) vaig deixar de ser "sospitos".

Em va sorpendre i satisfer que gairebé tothom amb qui vaig parlar coneixia Mou-te en bici.

Cap a un quart de dotze es va donar el tret de sortida. A diferència d'altres anys, no hi havia tiquets de consumicio per evitar que la seva venda donés pistes sobre l'organitzacio. Cadascu es pagava el que bevia o menjava al moment de demanar-ho.

Hi vaig trobar molt bon ambient i no vaig veure cap motiu que justifiqués la persecucio del bicicrucis, encara que confesso que no vaig durar més enllà de la tercera "estacio". Vaig aprofitar per convidar a tothom que vaig poder a venir al bicicrucis de Girona. Encara que no es tan multitudinari, també ens ho passem molt bé.