"Els polítics només apaguen focs"

Mou-te en Bici: a molts instituts, els aparcaments solen estar buits de bicicletes i plens de motos... Josep M. Rodríguez: sí, jo crec que la bicicleta encara no es veu com un element modern, innovador. Jo ho he vist amb els meus mateixos fills. Jo els hi deia "vinga, agafeu la bicicleta per als desplaçaments habituals", i no, no l'agafaven, però en canvi després, quan s'han fet grans han superat aquesta problemàtica, i ara fins i tot les meves filles, que també van passar per aquesta època de rebuig , quan vénen a veure'm a Girona sí que la utilitzen. MeB: És curiós que en moltes coses volem assemblar-nos als països més avançats, i en canvi en la qüestió de la bicicleta, no. Molta gent creu que les bicis porten l'etiqueta de "progre", "penjat" o "ecologista". En canvi, a Holanda o Dinamarca, o inclús Itàlia, jo he vist senyores amb el seu abric de visó i pedalant pel carrer. JMR: Sí, perquè penso que encara tenim un nivell cultural bastant endarrerit. Jo crec que la gent de nivell cultural alt ja ho entén això, ja li sembla bé, però després argumenta que és difícil, que els carrers no estan condicionats... perquè realment els que, malgrat tot, utilitzem la bicicleta és perquè tenim un esperit una mica aventurer.

MeB: Realment és tan perillós anar en bicicleta?

JMR: Home, jo crec que sí, que és perilloset.... El que la utilitza habitualment no n'és massa conscient, però si faig recompte dels ensurts que ja he tingut aquest any, penso que seria molt probable que a hores d'ara ja tingués alguna cosa trencada.

MeB: Potser si hi hagués més carrils bici la gent no ho veuria tan perillós?

JMR: Naturalment. Si n'hi hagués més, més ben fets, amb continuïtat, i sense esgraons, penso que seria molt més fàcil i que s'hi engrescaria més gent. Una persona que no tingui la pràctica, si de cop agafa la bicicleta i intenta fer un recorregut, es desanima.

MeB: Potser és que també cal un aprenentatge. Abans de voler anar en bici pel carrer potser primer se n'hauria d'aprendre, no?

JMR: Això sembla lògic, però com que tothom va ràpid, a vegades no tens temps d'estar fent aprenentatges. La gent vol anar al que és més còmode. Llavors, si es vol que la bicicleta sigui usada de manera massiva, o almenys important, crec que passaria per fer una xarxa, una infraestructura important, pensada com un mitjà alternatiu, perquè si no és molt difícil. Malgrat això, he de dir que quan he tingut més problemes és quan he anat pel carril bici, perquè quan vas confiat és quan hi ha més perill; més d'un cotxe m'ha entrat o m'he trobat amb alguna sorpresa, mentre que quan sóc "infractor", quan estic "al mig de la selva", llavors jo ja prenc les meves mesures i normalment no em passa res.

MeB: Vostè que viu a Girona i treballa a Salt, i fa un recorregut llarg en bicicleta, quins són els punts que considera més perillosos com a usuari de la bicicleta?

JMR: Els punts on es concentra més trànsit, per exemple el carrer d'Emili Grahit. Si no passes per la vorera és molt perillós, perquè els cotxes et passen de pressa a poca distància, hi ha cotxes mal aparcats, etc. Llavors, quan surts d'Emili Grahit i entres al passeig d'Olot, al principi agafo el carril bici fins a l'encreuament amb el parc Central, però a partir d'aquí ja he de tornar a agafar la calçada perquè em trobo amb uns esgraons molt importants que segons amb quina bicicleta vaig, la destrosso. Alguns automobilistes no ho entenen i m'escridassen.

MeB: Vostè que és docent i treballa amb joves, creu que es pot fer alguna cosa perquè el dia de demà hi hagi més persones que utilitzin la bicicleta?

JMR: Jo crec en l'exemple, en allò que els joves veuen que els grans fan. Usar la bicicleta és la millor manera de demostrar que la bicicleta és un bon mitjà de transport. Jo estic convençudíssim que en un futur hi haurà més alumnes de l'IES Vallvera que utilitzaran la bicicleta perquè hauran vist alguns professors que vénen en bicicleta, que no pas d'un altre institut que no ho vegin. És clar que hi ha altres circumstàncies, com el lloc on vius, el treball, etc, que poden influir, però crec que a la llarga la gent pensa, "ostres, aquest és un bon sistema, perquè el cotxe és car, és lent...". Per cert, hi ha moltes activitats que no les hauria pogut fer si no anés en bicicleta. Si surto de l'institut i vull anar a l'escola d'idiomes i després encara he de fer una altra cosa abans d'anar a casa, no tinc més remei que agafar la bicicleta, o sigui que és molt pràctica. Per mi ha estat vital, i penso que una vegada agafes l'hàbit, ja no ho deixes.

MeB: Hi ha gent que es queixa que hi ha aspectes poc pràctics. Per exemple, a l'estiu, pots arribar a la feina suat i si no et pots dutxar...

JMR: No, no, jo penso que una persona que pedala vint minuts tranquil.lament té la mateixa suor que si camina una estona. Qualsevol persona ha de caminar quinze o vint minuts per anar a la feina, i això de la suor crec que és una mica una excusa. No es té per què suar més en bicicleta que anant a peu. MeB: Potser un inconvenient sí que el tenim en el temps? Quan plou és més molest anar en bici, i inclús pot ser perillós. JMR: Probablement aquest sigui l'inconvenient més gran. De totes maneres, jo tinc un cosí que viu a Londres i ell utilitza la bicicleta tot l'any, tot l'any, i es desplaça una hora en bicicleta a través de Londres! Potser a Londres la pluja és més suau, però això li representa un estalvi de diners considerable, a part que ja no li cal anar a cap gimnàs per fer manteniment ni res d'això, he, he, perquè anar en bicicleta també es pot mirar des del punt de vista de l'exercici físic... bé, ja s'ha repetit moltes vegades que anar en bici té molts avantatges... MeB: Si, això és una cosa que no s'acaba d'entendre, no? Des d'aquest punt de vista, les autoritats sanitàries haurien d'estar interessades a promocionar l'ús de la bicicleta perquè segur que s'estalviarien molts de diners en hospitals i medicines, hi hauria menys accidents, menys contaminació.... En canvi, l'estat s'estima més subvencionar els ciutadans que volen comprar-se un cotxe que no pas els que volem fer servir la bicicleta. Com s'entén això?

JMR: Home, som una societat anquilosada, molt lligada amb l'interès econòmic més ràpid. Això és el mateix que quan s'autoritzen empreses que contaminen. Per què? Perquè generen beneficis econòmics immediats, redueixen l'atur, etc. No hi ha la previsió que a llarg termini els fums d'aquesta empresa faran que tinguem més malalties o visquem menys anys. Volem anar tan de pressa que no sabem fer les coses a més llarg plaç i a construir una societat més equilibrada. Però això ens passa amb tot, ens passa també amb el tractament de la immigració. Ens escandalitzem molt quan hi ha qualsevol problema puntual, però en canvi no estem fent res per tenir un creixement harmònic amb tota aquesta gent que està vinguent. Es deixa que vagin al lloc més fàcil, que és a Salt. Els encolumem a Salt, i vinga la llei de l'oferta i la demanda, que és la llei de la selva, i no poden fer res més que anar a petar als guetos més deteriorats. Aquesta falta de planificació es dóna en tots els aspectes de la vida: la contaminació, la immigració,... Interessen més els resultats immediats i els nostres gestors no exerceixen com a tals, senzillament apaguen focs, s'instal.len al poder i miren de fer la viu viu. No sé com els nois i noies tenen tanta paciència amb nosaltres.