"Les vies verdes, guanyen quilòmetres"

Mou-te en Bici, ha entrevistat a l'Emili Mató aquest final de desembre. L'Emili s'estrena com a gerent de la fusió dels consorcis que han apostat per les vies verdes: el consorci de la Ruta del ferro de Sant Joan de les Abadesses a Ripoll, inaugurat el 1999, el consorci del Carrilet d'Olot a Girona, inaugurat el 1997, i el consorci del Feliuet, de Girona a Sant Feliu de Guíxols, inaugurat el 2000. La gènesi d'aquest nou i gran consorci ens la detalla l'Emili Mató (E.M.)

MeB: Explica'ns com es fusionen aquestes tres vies verdes! Què els motiva? EM: El nou consorci es formalitza el setembre de 2003. Ja poc després de l'inauguració de la via verda Girona- Sant Feliu, es va veure que era de sentit comú implicar els consorcis que havien aprofitat les antigues vies de ferrocarril per potenciar-les com a vies verdes -Carrilet, Ruta del Ferro i Feliuet- per tal d'aconseguir una gestió conjunta, alliberar persones i descarregar responsabilitats, dedicació i temps, alhora que “predisposició i sensibilitat” als alcaldes dels municipis de cada una de les vies. Amb el nou consorci s'aconseguia també, implicar la diputació de Girona, perquè s'abastava tot el territori gironí, podent aportar encara més mitjans tècnics i econòmics. A partir d'aquí, es redacten els estatuts, on l'assemblea estarà constituïda per un representant de cada un dels ajuntaments associats i tots els diputats de la diputació. Es dissolen i s'assumeixen els antics consorcis que ara aniran fussionats en el nou consorci de les vies verdes de Girona.

MeB: Quins són els objectius d'aquest macro consorci?

EM: Bàsicament són 12 punts que es resumeixen en 3 objectius: Primer, el manteniment; del ferm, la senyalització, les tanques... la seguretat, eliminant punts negres del traçat. En segon lloc, la promoció; tant a nivell turístic com pels usuaris del país, o també com a vies de comunicació per desplaçar-se al treball, l'escola, els encàrrecs i alhora com a via de lleure i esport. La promoció és realitza per exemple presentant-lo en fires europees, edició de tríptics, pedalades promocionals; i el tercer gran bloc és l'ampliació d'altres traçats ferroviaris per tal de crear una xarxa de vies a nivell de comarques gironines (Tren pinxo de Banyoles, Tren de Palamós..) i aconseguir un perímetre de vies verdes. En tots els trams es busca que siguin exclusius per a vianants i ciclistes, i no apte per a vehicles motoritzats.. però si per a cavalls si el tram permet l'amplada de seguretat per compartir-lo. En alguns trams es més fàcil començar-los perquè són de propietat municipal, com el tram de Sant Joan de les Abadesses a Ogassa, i en altres hi ha la dificultat de la propietat de la traça.

MeB: Per quin tipus de ferm aposta el consorci, per un ferm de terra compactada (sauló) o asfaltat?

EM: És un tema obert, en discussió constant, que surt entre tots els gestors de vies verdes a nivell europeu. Cada tram és únic i característic. El sauló permet unes avantatges de drenatge i comoditat per als vianants i l'asfalt permet resistir en una climatologia adversa com la de la ruta del ferro. Hi ha llocs d'Europa que han optat pels dos tipus de ferm en la mateixa via. Però no està acabat de resoldre... s'està investigant construir-los amb lligams bituminosos no asfàltics, pels àrids... molt més duradors que el sauló.

MeB: Quin és el contacte amb els usuaris de les vies verdes?

EM: Està previst que entitats i associacions d'usuaris, i també esportives, agents econòmics i turístics formin part de l'assemblea amb veu, però sense vot. Mou-te en Bici té aquest perfil... S'ha creat el “Club de les vies verdes” (desembre de 2003) amb agents econòmics i turístics: lloguer de bicicletes, transfers turístics, medi ambient, perquè transporten usuaris de tot arreu i ens fan d'interlocutors, perquè col·laboren econòmicament i aporten idees.

MeB: Quin vincle hi ha de la Generalitat amb els vies verdes?Quin vincle hi ha de la Generalitat amb els vies verdes?

EM: No s'hi ha implicat gens en vies verdes, fa molt poc que hem començat uns contactes amb el departament de Turisme i el departament de Política Territorial i Obres Públiques per tal de definir el mapa de la xarxa bàsica de carrils bici de Catalunya, .. ens caldrà molta més coordinació per tal d'incloure com a xarxa bàsica de Catalunya, les vies verdes de Girona.

MeB: Com s'integren les vies verdes dins les zones urbanes:

EM: No hi ha res definit. Tot i que es veu necessari que s'introdueixin dins els nuclis urbans, tot seguint el sentit de la via i cal que estiguin ben senyalitzats d'una forma integrada amb la resta de retolació de la ciutat o poble. A més integrar-la dins el nucli urbà, té dos avantatges: dones publicitat que el ciclisme també es mitjà de comunicació, perquè cada vegada en veus més, i segona, dones a conèixer els diversos municipis als usuaris a nivell turístic.

MeB: Quin és el tema més pendent o urgent d'aquest consorci?

EM: Ara per ara, el problema més gran d'aquesta gran via verda és que falta unir el Carrilet amb el Feliuet en el tram de Salt a Girona. Salt ja ho té força enllestit, Girona s'ha endarrerit innecessàriament, a més és un tram urbà de primera necessitat pels usuaris de bicicleta, com ara vosaltres. El segon tema és el tram de Sant Joan de les Abadesses fins Olot que ja està en fase de projecte i ràpida execució.

MeB: Així doncs, per quan aquests 150 quilòmetres?

EM: Tot depèn del finançament de la Generalitat i els ajuntaments.. no està en mans nostres... Si que es pensa en col·locar la senyalització per anar avançant, sobretot en el tram de Salt a Girona per dins el casc antic... però l'ajuntament de Girona diu que ja hi ha massa senyals. Girona és el tap de la via verda.

MeB: Qui tindrà prioritat en les interseccions?

EM: S'està anant cap a posar cediu el pas a les dos vies, per anar prioritzant cada vegada més la via verda, però depèn de la sensibilitat de cada ajuntament, malgrat molts veuen que l'augment d'usuaris és un benefici per al poble.. tenim xifrats 350.000 usos de la via verda durant el 2001 i 2002.

MeB: Carrils bidireccionals o un carril a cada banda?

EM: Per a Girona, un a cada banda. Si hi ha prou amplada MeB: Senyalització vertical o horitzontal? EM: Com a ciclista a terra, com a vianant la vertical, com que la via verda és de tots dos, les dues.En els trams compartits amb altres vehicles, la pintura horitzontal deixa clar als cotxes que estan en un terreny que no és el seu, ni que sigui zona 30. MeB: Casc obligatori o recomanat?

EM: Sempre recomanat.

MeB: Què és el que més t'ha sorprès damunt una bicicleta?

EM: A Nicaragua vaig al·lucinar amb una dona asseguda al travesser, el nano assegut a la forquilla, i el marit pedalant.. tres en una bici.

MeB: Què has arribat a portar al cim d'una bicicleta?

EM: L'ordinador portàtil i la bossa de treball. MeB: Un dels millors carrils bici urbans?

EM: Passejar pel Sena a París, però crec que prefereixo els carrils bici separats, exclusius per a bicis.. o compartits amb l'autobús. Atabalen més les motos o el diferencial de velocitat que un autobús que va fent la seva marxa urbana.

MeB: Ferm de terra o sauló?

EM: Prefereixo el sauló, però no aixecaria l'asfalt de la ruta del ferro. Però com em dit, és un tema obert.

MeB: Què opines del transport intermodal?

EM:És l'aposta de futur, per a les comarques gironines. L'altre dia vaig fer l'experiència d'arribar de Cassà de la Selva a Girona, pujant la bicicleta a dalt la Sarfa; en baixar de l'estació d'autobusos, el conductor molt amable em va obrir el porta maletes i vaig pedalar fins a la feina... Un altre dia vaig calcular quan temps invertia en fer el mateix trajecte en cotxe.. i no hi ha comparació. Em surt més a compte venir en bus i bici. Ara ens cal potenciar carregar més fàcilment les bicis dalt l'autobús.

MeB: Preveus algun altre ús per a les vies verdes, potser un altre cop el ferrocarril?

EM: Costaria molt adaptar aquestes vies verdes, però caldria una xarxa de ferrocarril entre ciutats de més de 15.000 habitants, el que crea usuaris és una xarxa de ferrocarrils, no una línia, i espero que començara una nova xarxa bàsica de tren per a Catalunya.

MeB: Millor sistema per aparcar bicicletes?

EM: Que estiguin el més aprop de la feina, i molt distribuïts per la ciutat. Penso que el millor és la U invertida.

MeB: Quants bicebergs instal·laries a Girona?

EM: Evidentment un de gran capacitat al costat de l'estació de tren i autobús, aquest, claríssim; i dos o tres més on la tipologia d'habitatge no té garaig i no permet guardar les bicis a casa: casc antic, centre...