Si voleu escoltar la romança només heu de clicar a aquest lector:



però si el que voleu és descarregar-vos l'arxiu en format mp3 podeu fer-ho ha través d'aquest altre enllàs:

Romança de Mou-te en Bici

I si el que us interessa és tenir-ne la lletra, doncs bé, és aquesta:


MOU-TE EN BICI
Música i lletra de Jaume Arnella


Què bonic que és anar en bici!
És divertit de veritat,
‘nar a treballar i a fer encàrrecs
i moure’t per la ciutat.

Anar en bici és saludable,
vas arreu en un moment
i com que és tan àgil dóna
llibertat de moviment.

D’entrada no contamina
ni fa fressa ni soroll,
per comprar-la i mantenir-la
no has d’anar pas de corcoll.

I a part de ser divertida,
et pot donar un cop de mà
per si vols relacionar-te:
promou el contacte humà.

Però ara jo vull parlar-vos,
amb un caràcter festiu,
d’una plataforma cívica,
“Mou-te en bici” és com es diu.

Com prou bé sap tot Girona
i fins i tot sant Narcís,
“Mou-te en bici” ens va néixer
el mil nou-cents noranta-sis.

Com el propi nom ja indica,
intenta, amb més o menys sort,
promoure la bicicleta
com a eina de transport.

Es troben a Can Ninetes
setmanalment, regulars,
allí parlen i organitzen
i això ho fan cada dimarts.

Els seus objectius més amplis
que, bàsicament, pretén
difondre la plataforma
us ho dic en un moment.

Pretén pacificar el trànsit,
tan col•lapsat, ja ho sabeu,
i millorar el transport públic
i anar en bici a tot arreu.

Però cal, per fer aquestes coses,
que es mulli l’Ajuntament
perquè a vegades li costa
tot això de ser eficient.

Ja sabem que no és gens fàcil
que per trencar amb el passat
cal que la societat faci
un canvi de mentalitat.

Fins ara ha regnat el cotxe
com únic amo i senyor;
tot era a la seva mida
i no es posava en qüestió.

Però hi ha d’altres usuaris
per compartir el mateix feu:
hi ha els que van en bicicleta
i els que sempre han ‘nat a peu.

No cal que sempre els mateixos
hagin de carregar el mort:
ha de prevaler el respecte
i no la llei del més fort.

Cal que es fomenti el respecte
i al carrer ser bons germans,
els automobilistes,
ciclistes i vianants.

El vianant ho té ben fàcil:
per moure’s per la ciutat
ha d’anar per la vorera
o el pas zebra, i s’ha acabat.

També és ben fàcil pels cotxes:
només poden circular
per la via o la calçada,
i el problema és aparcar.

La bici no és cap problema
si té el seu propi carril,
sinó els cotxes s’abraonen
i la gent es posa a mil.

S’han de fer més carrils bici:
fer-ne una xarxa ben gran
que comuniqui bé els barris
i poblacions del voltant.

Com que hi ha estires i arronses,
està clar, amb l’Ajuntament,
sempre hi ha algun punt o altre
que no veu prou clar la gent.

Tal com ja deia el poeta,
a títol testimonial,
deixarem també constància
d’un controvertit fanal:

“No hi ha fanal a Girona
tan impúdic i insolent
com el que se’ns alça erecte
davant de l’Ajuntament.”

No ho cantem en to de guerra
que som ciclistes de pau,
però també ens agrada el marro
i la gresca i el sarau.

I ara, després d’esbravar-nos,
cantarem una cançó
que si fem tots la tornada
ja veureu que va millor.

Vaig en bicicleta
per dins la ciutat;
Girona m’encanta
si hi vaig pedalant,
vaig en bicicleta,
vaig en bicicleta,
vaig en bicicleta
per dins la ciutat.

Vaig per la Devesa
fins Sant Daniel,
després les Pedreres
i allí em cau el pèl.

Vaig en bicicleta...

Carrer Barcelona
des de l’estació,
arran de Sant Pere
fins al Pont Major.

Vaig en bicicleta...

Per fora muralla
a cop de pedal
vaig per Sant Doménec
fins la Catedral.

Vaig en bicicleta...

Amb tota una colla
que ara ens hem trobat
pujo a Montilivi
fins la Facultat.

Vaig en bicicleta...

Pedalo amb canguelo,
dec semblar un mandril:
vaig per la calçada,
que no hi ha carril!